Plantejar què és el feixisme i quines dimensions socials abraça exigeix situar l’amplíssim espectre de formes de desigualtat i d’inferiorització socials en què es fonamenta la societat capitalista –adonar-nos de com s’instrumentalitzen les diferenciacions socials per classe social, gènere, color de la pell, grup d’edat, per pràctiques sexo-afectives, per etiquetatges polítics, culturals, religiosos, pel lloc de naixement, per processos colonials a escala intra i extraoccidental…– a fi de sostenir estructures socials injustes, dins o fora de marcs polítics feixistes. Les articulacions de l’opressió són múltiples i variades, i el feixisme apareix com a punta de llança, en temes repressius, per afirmar un ordre social totalitarista: s’aprofita de la ignorància i utilitza la desmobilització i la despolitització d’amplis sectors socials populars en benefici de la classe social dirigent i de l’estat de les coses, i també i al nostre context per perpetuar la subordinació de la societat catalana a l’Estat espanyol.
L’estat d’excepció imposat des de la tardor del 2017 a Catalunya ha estat vergonyosament normalitzat per l’actual equip de govern de la Universitat de Barcelona, hereva de l’Estudi General de Medicina i Arts nascut el 1401. Fora de l’estatus simbòlic d’aquesta universitat –els dirigents de la qual no han parat mai d’apel·lar a la defensa dels “valors democràtics”–, ni l’encausament judicial de persones treballadores de la UB als darrers mesos, ni la duríssima repressió exercida per l’Estat dins i fora la UB, ni les més de 200 agressions físiques a Catalunya per part de grups neofeixistes i neonazis des del setembre han merescut un posicionament de la UB en defensa del legítim dret a la llibertat i l’autodeterminació de la societat catalana mateixa.
Això succeeix paral·lelament a un procés de polvorització del model d’universitat pública que coneixíem fins fa una quinzena d’anys: la segregació d’estudiants de classe treballadora a través d’un augment descomunal de les taxes de matriculació, l’explotació de milers de docents i investigadors amb contractes d’associats i associades, la manca d’estabilització de persones amb sòlides trajectòries acadèmiques, l’externalització de serveis, la precarització en augment també del PAS i la materialització d’un model d’universitat-empresa contrari a les necessitats de la majoria social popular, tot plegat acaba traçant un panorama dantesc.
En aquest context, l’equip de govern ha llogat l’Aula Magna a l’associació Societat Civil Catalana perquè hi dugui a terme un acte político-cultural dijous vinent (18.30h). La COS i el SEPC, i la resta d’organitzacions de l’Esquerra Independentista del Barcelonès (EIB), considerem que no es pot classificar totes les persones que acudeixen a actes de SCC com a feixistes. Ara bé, som perfectament conscients dels vincles de la seva direcció i d’alguns dels seus membres amb organitzacions franquistes, i de la successió d’actes polítics en què SCC s’ha manifestat junt amb organitzacions neofeixistes i neonazis. Des de la direcció de SCC es defensa la sublevació feixista del 1936, la dictadura franquista i l’ús de simbologia ultradretana. En qualsevol universitat europea tot plegat faria impossible la realització d’un acte com l’anunciat per al dijous vinent.
Des de dins de la UB, veus, assemblees i organitzacions diverses hem reclamat en distintes ocasions al rector, Dr. Joan Elias, la suspensió del lloguer de l’Aula Magna a SCC. La setmana passada, el gabinet de premsa de la UB justificà la negativa a aturar aquest acte afirmant que l’Aula Magna ja s’havia llogat a “partits, sindicats i l’ANC”. Des de qualsevol perspectiva mínimament racional, l’equiparació de projectes polítics democràtics amb d’altres que s’insereixen en tradicions polítiques totalitaristes i criminals resulta, més que insultant, humiliant.
Per aquestes raons, les organitzacions de l’Esquerra Independentista del Barcelonès convoquem una concentració de rebuig dijous vinent a les 6 de la tarda davant l’Edifici Històric de la UB a fi de blasmar la ignomínia. La manca d’articulació d’un espai educatiu català, i la manca d’una legislació pròpia que prohibeixi l’apologia implícita o explícita del feixisme sota qualsevol de les seves formes i reactualitzacions, ens obliguen a manifestar allò que l’equip de govern ha volgut invisibilitzar: no acceptarem la normalització del totalitarisme ni del feixisme, sigui quin sigui el nom que prenguin. Igualment, no podem fer-nos responsables d’una decisió que mai no s’hauria hagut de produir i que posa en entredit el paper de la Universitat de Barcelona dins el context polític actual.
No Passaran.
Barcelona, 5 de juny del 2018
