Mostra totes les entrades de admin

Cal aturar els peus als especuladors, el 30% lloguer assequible en els nous habitatges cal aplicar-lo des de bon inici.

En motiu de les pressions d’ERC i el PSC, la proposició per regular les llicències d’obres per tal que el 30% dels habitatges que posin al mercat les constructores siguin de lloguer social, s’ha vist substancialment modificada al no incloure aquesta condició des del moment en que s’aprova el tràmit d’inici, és a dir avui. Això vol dir, que des d’avui i fins l’aprovació final els promotors i constructors poden entrar llicències sense haver de dedicar el 30% de les obres al lloguer assequible.

Des de la CUP Capgirem Barcelona volem alertar que la no inclusió d’aquesta moratòria obre la porta a tot tipus d’efectes no desitjats en la lògica de moviments de capital i especulatius, i és per aquest motiu que hem decidit presentar una proposició d’urgència a la Comissió d’Urbanisme, Ecologia i Mobilitat, per tal que en cas d’aprovar-se destinar el 30% del nou lloguer a habitatge social, sigui efectiva la moratòria que determinats grups han volgut retirar, seguint el mandat dels interessos del capital.

Proposició inclusió de moratòria de llicències que no compleixin amb el 30%

Alumnes sense plaça a l’escola pública, taxes per ocupació de la via pública, enfortim la lluita de les temporeres de Huelva (Comissions juny 2018)

Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports (dimarts 19 de juny 9:30h)

Durem a la comissió una proposta per convocar una taula de manera urgent, en el termini d’una setmana,  amb les diferents famílies que es troben en la situació de no poder accedir a les places de l’escola públiques. Aquesta taula tindrà caràcter vinculant, i perseguirà l’objectiu de trobar una solució per aquestes famílies.

Proposició alumnes sense plaça a la pública

Comissió d’Economia i Hisenda (dimarts 19 de juny 16:30h)

La proposició d’aquesta comissió demanarà que es revisin els criteris de les taxes que es cobren en concepte d’ocupació de la via pública. La unificació de criteris a tota la ciutat, així com la reducció significativa de la taxa per a les entitats socials.

Proposició taxa ocupació de la via pública

Comissió de Presidència, Drets de ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció (dimecres 19 de juny 10:00h)

La proposició que farem a aquesta comissió va orientada a mostrar la solidaritat, i actuar en conseqüència, amb les temporeres de Huelva que han denunciat abusos laborals i sexuals per part dels patrons. Demanarem que es tiri endavant una reunió amb responsables de l’Ajuntament i del SAT per tal de concretar les ajudes que es tiraran endavant.

En aquesta comissió també presentarem una declaració de suport amb Alberto Cañedo, alcalde de Carcaboso, Extremadura, en risc d’entrada a presó per governar obeint el mandat popular.

Proposició temporeres de Huelva

Declaració de suport a Alberto Cañedo

María José Lecha renunciarà, aquest mes de juny, a l’acta de regidora de la CUP a Barcelona per iniciar el procés de jubilació.

María José Lecha deixarà de ser regidora de la CUP a Barcelona durant aquest mes de juny. En el seu lloc, i com a part del procés de relleu per encarar el darrer any del mandat, prendrà possessió com a regidora de la CUP Capgirem Barcelona una nova persona de les llistes de les passades eleccions municipals. Aquesta substitució es farà d’acord amb els canals interns de la CUP Capgirem Barcelona i seguint els tempos propis de l’organització.

María José Lecha, tornarà a incorporar-se a l’Hospital de Sant Pau fins a la seva jubilació, tornant a l’activisme i la militància de base a la Candidatura d’Unitat Popular aportant els seus coneixements i experiència a la nostra pràctica política diària.

María José Lecha ha estat regidora des de l’inici d’aquest mandat. Actualment, a causa de l’inici de la seva jubilació parcial relacionat amb la seva feina i per tant a la complementació amb una persona rellevista a l’Hospital de Sant Pau, no li serà possible seguir duent a terme les tasques com a regidora al consistori. Els ritmes de la institució, sovint, no són compatibles amb alguns projectes personals i laborals. No som, ni volem ser, professionals de la política. Amb el convenciment que “tot allò personal és polític”, volem cuidar-nos i respectar els canvis vitals de les persones que formem part del projecte de la CUP.

Lecha tancarà aquesta etapa i renunciarà a l’acta de regidora de l’Ajuntament de Barcelona després de tres anys com a presidenta del grup municipal i havent encapçalat la llista a les darreres eleccions municipals. Des de la CUP Capgirem Barcelona volem aprofitar per agrair-li profundament haver acceptat el repte i compromís que suposava encapçalar la llista electoral, i la seva entrega i dedicació durant aquests tres anys, lluitant i defensant un projecte polític col·lectiu amb força i coratge i, alhora, amb la humilitat necessària.

Coincidint amb l’inici del darrer any del mandat, la CUP Capgirem Barcelona posa en marxa diversos mecanismes de treball per fer balanç de la legislatura i encarar i traçar les línies de futur. En aquesta dinàmica la CUP Capgirem Barcelona celebrarà una Assemblea General el proper dia 1 de juliol.

A la UB, no passaran!

Plantejar què és el feixisme i quines dimensions socials abraça exigeix situar l’amplíssim espectre de formes de desigualtat i d’inferiorització socials en què es fonamenta la societat capitalista –adonar-nos de com s’instrumentalitzen les diferenciacions socials per classe social, gènere, color de la pell, grup d’edat, per pràctiques sexo-afectives, per etiquetatges polítics, culturals, religiosos, pel lloc de naixement, per processos colonials a escala intra i extraoccidental…– a fi de sostenir estructures socials injustes, dins o fora de marcs polítics feixistes. Les articulacions de l’opressió són múltiples i variades, i el feixisme apareix com a punta de llança, en temes repressius, per afirmar un ordre social totalitarista: s’aprofita de la ignorància i utilitza la desmobilització i la despolitització d’amplis sectors socials populars en benefici de la classe social dirigent i de l’estat de les coses, i també i al nostre context per perpetuar la subordinació de la societat catalana a l’Estat espanyol.

L’estat d’excepció imposat des de la tardor del 2017 a Catalunya ha estat vergonyosament normalitzat per l’actual equip de govern de la Universitat de Barcelona, hereva de l’Estudi General de Medicina i Arts nascut el 1401. Fora de l’estatus simbòlic d’aquesta universitat –els dirigents de la qual no han parat mai d’apel·lar a la defensa dels “valors democràtics”–, ni l’encausament judicial de persones treballadores de la UB als darrers mesos, ni la duríssima repressió exercida per l’Estat dins i fora la UB, ni les més de 200 agressions físiques a Catalunya per part de grups neofeixistes i neonazis des del setembre han merescut un posicionament de la UB en defensa del legítim dret a la llibertat i l’autodeterminació de la societat catalana mateixa.

Això succeeix paral·lelament a un procés de polvorització del model d’universitat pública que coneixíem fins fa una quinzena d’anys: la segregació d’estudiants de classe treballadora a través d’un augment descomunal de les taxes de matriculació, l’explotació de milers de docents i investigadors amb contractes  d’associats i associades, la manca d’estabilització de persones amb sòlides trajectòries acadèmiques, l’externalització de serveis, la precarització en augment també del PAS i la materialització d’un model d’universitat-empresa contrari a les necessitats de la majoria social popular, tot plegat acaba traçant un panorama dantesc.

En aquest context, l’equip de govern ha llogat l’Aula Magna a l’associació Societat Civil Catalana perquè hi dugui a terme un acte político-cultural dijous vinent (18.30h). La COS i el SEPC, i la resta d’organitzacions de l’Esquerra Independentista del Barcelonès (EIB), considerem que no es pot classificar totes les persones que acudeixen a actes de SCC com a feixistes. Ara bé, som perfectament conscients dels vincles de la seva direcció i d’alguns dels seus membres amb organitzacions franquistes, i de la successió d’actes polítics en què SCC s’ha manifestat junt amb organitzacions neofeixistes i neonazis. Des de la direcció de SCC es defensa la sublevació feixista del 1936, la dictadura franquista i l’ús de simbologia ultradretana. En qualsevol universitat europea tot plegat faria impossible la realització d’un acte com l’anunciat per al dijous vinent.

Des de dins de la UB, veus, assemblees i organitzacions diverses hem reclamat en distintes ocasions al rector, Dr. Joan Elias, la suspensió del lloguer de l’Aula Magna a SCC. La setmana passada, el gabinet de premsa de la UB justificà la negativa a aturar aquest acte afirmant que l’Aula Magna ja s’havia llogat a “partits, sindicats i l’ANC”. Des de qualsevol perspectiva mínimament racional, l’equiparació de projectes polítics democràtics amb d’altres que s’insereixen en tradicions polítiques totalitaristes i criminals resulta, més que insultant, humiliant.

Per aquestes raons, les organitzacions de l’Esquerra Independentista del Barcelonès convoquem una concentració de rebuig dijous vinent a les 6 de la tarda davant l’Edifici Històric de la UB a fi de blasmar la ignomínia. La manca d’articulació d’un espai educatiu català, i la manca d’una legislació pròpia que prohibeixi l’apologia implícita o explícita del feixisme sota qualsevol de les seves formes i reactualitzacions, ens obliguen a manifestar allò que l’equip de govern ha volgut invisibilitzar: no acceptarem la normalització del totalitarisme ni del feixisme, sigui quin sigui el nom que prenguin. Igualment, no podem fer-nos responsables d’una decisió que mai no s’hauria hagut de produir i que posa en entredit el paper de la Universitat de Barcelona dins el context polític actual.

No Passaran.

 

Barcelona, 5 de juny del 2018

Salvem el Sant Pau, prou repressió a la solidaritat, solidaritat amb Palestina (Ple de maig 2018)

Aquest Ple de maig proposarem que es dugui a terme la compra de la finca que actualment ocupa el projecte del Gimnàs Sant Pau. Entenem la compra d’aquesta finca com una inversió social per al barri del Raval, i per a tota la ciutat. Per una banda demanarem que es treballi conjuntament amb el projecte del Gimnàs Sant Pau, per tal de garantir-ne la continuïtat, també demanarem que s’inicii la construcció d’habitatge protegit a la finca.

A l’apartat de preguntes demanarem explicacions per les multes que la Guàrdia Urbana ha imposat a persones solidàries a Gràcia.

Finalment demanarem al Govern per les mesures que pensa tirar endavant per tal de mostrar la solidaritat de la ciutat de Barcelona amb el poble palestí.

Proposició Gimnàs Sant Pau

Pregunta repressió a la solidaritat a Gràcia

Pregunta solidaritat amb Palestina

Volem una ciutat sense mites i sense marques ! Volem una ciutat per a i de les veïnes !

ELS MITES DEL TURISME

PRESENTACIÓ DE LA CAMPANYA

Volem una ciutat sense mites i sense marques ! Volem una ciutat per a i de les veïnes !

Estem a la porta de Turisme de Barcelona per evidenciar que la gestió de les polítiques
públiques resta sota la influència dels interessos privats. Per reivindicar que els magnífics
professionals que aquí treballen haurien de fer-ho des del servei públic i amb la garantia de
servir a la ciutat. Volem recordar que el turisme es fonamenta en el patrimoni comú, de totes
les veïnes de la ciutat i no és lícit què uns quants s’enriqueixin mentre les veïnes són
expulsades dels seus barris, dels seus habitatges.
En el darrer informe de “Conjuntura Turística” de l’Ajuntament de Barcelona es ratifica el
creixement dels turistes i dels visitants a la ciutat durant el 2017. Creixement que continua,
segons dades del propi Ajuntament en els primers mesos de 2018, superant les del 2017 (entre
d’altres en creueristes i en passatgers de l’aeroport).

S’apropa l’estiu i tornem a tremolar. Veiem com s’aproxima el tsunami turístic. Amb l’arribada
del bon temps ja es percep l’augment de l’afluència turística als nostres carrers, la congestió
de l’espai públic, el col·lapse d’algunes línies de transport públic, el soroll nocturn, la
contaminació de l’aire agreujada pels creuers, i altres molèsties. Aquest estiu probablement el
turisme tornarà a batre records a la ciutat, i la majoria de partits polítics (i evidentment els
lobbies turístics) es felicitaran per això. I les veïnes, en canvi, n’estaran patint les
conseqüències.

Paral·lelament, sabem que la consciència veïnal sobre els problemes generats per la
massificació turística creix any rere any i de forma exponencial. Segons les enquestes
municipals, ja són majoria les veïnes de Barcelona que opinen que cal posar límits al turisme.
Perquè més no sempre significa millor. I malauradament ho hem comprovat en la pròpia pell,
perquè sabem que més turisme significa, entre d’altres coses, més especulació amb el preu de
l’habitatge, més pisos turístics, més soroll, més problemes de convivència, més privatització
d’espais públics, més generació de residus, més problemes de mobilitat als carrers i al
transport públic…

Fa només dues setmanes les entitats veïnals sortien al carrer per reclamar que Barcelona no
està en venda, que tenim dret a un habitatge digne i que no volem una ciutat que ens expulsa.
Doncs bé, les autoritats municipals haurien de prendre nota, perquè el problema de l’habitatge
és una emergència social a la ciutat, cada cop més barris estan veient com els preus del lloguer
pugen per sobre dels preus pre-crisi, les seves veïnes són desnonades o forçades a buscar
lloguers assequibles fora del barri o de la ciutat, mentre proliferen els pisos turístics o de luxe
per a classes benestants.

El problema de l’habitatge no es pot deslligar de les dinàmiques especulatives ni de la
massificació turística de la ciutat. Un pis turístic més, significa un pis menys per a viure-hi. Tant
s’hi val si el pis és legal o il·legal, la pujada del preu de l’habitatge i les molèsties de convivència
les provoquen igual. A més, els pisos il·legals segueixen operant a Barcelona amb total
impunitat, malgrat les càndides campanyes de conscienciació per als turistes o les mesures
adoptades o proposades des de l’Ajuntament, com ara el PEUAT, les inspeccions o la limitació
del període per al home-sharing a 60 dies. Tot és absolutament insuficient i no està a l’alçada
de l’ofensiva especulativa i el salvatge augment de l’arribada de turistes. Seriosament, què
estem disposades a fer per a garantir el dret a l’habitatge de les veïnes de Barcelona?
Però com dèiem, els discursos oficials sobre el turisme no parlaran de tot això. Ens parlaran
dels diners que el turisme deixa a la ciutat, sense dir-nos que aquests beneficis es concentren
en molt poques mans. Ens parlaran de l’ocupació que crea el turisme, sense parlar de la
intensa precarització del sector o dels salaris de misèria. Seguiran alimentant el relat
triomfalista, tot amagant les externalitats negatives que provoca sobre la població local. No
ens explicaran que en el turisme, unes poques persones fan un gran negoci basant-se en allò
que es de tots i totes, la ciutat. El patrimoni comú, l’espai públic, el mar, el paisatge urbà, la
cultura local… tot allò que han preservat les veïnes de Barcelona amb la seva lluita, es posa al
servei del capital i del benefici privat.

No només ens repetiran fins la sacietat les fal·làcies del turisme, sinó que a més tractaran de
criminalitzar el veïnat combatiu que no s’empassa el discurs triomfalista, amb la col·laboració
de certs mitjans de comunicació que no paren d’omplir titulars amb la invenció de la
“turismefòbia”. Confien en que la mentida repetida mil vegades, s’acabi convertint en veritat.
Però al veritat és que les barcelonines ja no caiem en la trampa, sabem qui hi ha darrera de
l’especulació i la massificació. I no són els propis turistes, sinó els lobbies, amb el vistiplau de la
majoria de partís polítics. No ens enganyen les campanyes de neteja d’imatge, on destaca
AirBnb com a mestre de la falsedat, intentant fer-nos creure que és una empresa d’economia
col·laborativa i no pas un gegant empresarial amb beneficis econòmics obscens i que ni tan
sols paga els impostos que li pertoquen.

En aquest context, des de la CUP hem considerat oportú desmitificar el discurs que s’han
generat en torn al turisme, amb els quals ens intenten fer creure que representa la gallina dels
ous d’or i que ha de ser intocable. Creiem que ha arribat l’hora de desemmascarar el gegant
amb peus de fang que se sustenta sobre l’explotació del patrimoni comú i l’empobriment de
la població.

També volem desmuntar el mite de que el turisme no es pot regular, o que les responsabilitats
polítiques estan en altres administracions. Cal anar a l’arrel del problema, assumir que el
“consens” entre els diferents agents socials i econòmics no sempre és possible, i que les
dimensions assolides pel turisme fan que els interessos dels lobbies i de les veïnes siguin
irreconciliables. El negoci d’uns pocs es produeix a costa dels perjudicis de la majoria. Per tant,
cal valentia política per enfrontar-se als interessos de les elits econòmiques.
Nosaltres proposem avançar cap a un model turístic diferent basat en el decreixement, el
respecte per l’entorn ambiental i social, i la socialització dels guanys. També és necessari
prevenir i compensar els efectes negatius del turisme, regular estrictament el mercat de
l’habitatge, augmentar el parc d’habitatge social, promoure la diversificació econòmica, crear
circuits econòmics comunitaris i cooperatius, protegir els espais públics i patrimonials i els
ecosistemes del litoral. En definitiva, cal que els guanys que genera el turisme arribin a les
classes populars i siguin invertits en necessitats socials. La millor manera per garantir això i
unes condicions laborals dignes en el sector és avançar cap a la municipalització dels
allotjaments i serveis turístics.

Us presentem doncs, per segon any, aquesta campanya que hem anomenat els Mites del
Turisme i que pretén desmuntar els discurs triomfalista i neoliberal lligat al sector, així com
posar sobre la taula que hi ha alternatives. Malauradament la campanya encara conserva
plenament la seva vigència, 10 mesos desprès de la seva presentació inicial.
Li hem donat forma de mapa de la ciutat, però en aquest cas, no s’hi representen els atractius
turístics sinó els diferents conflictes existents (privatització d’espais, conflictes laborals, espais
massificats, etc.). Per a cada mite s’aporten dades (provinents de fonts oficials) en forma
d’infografia que desmenteixen una a una algunes afirmacions que estem acostumades a sentir.
Volem que el missatge arribi a tot el veïnat, sobretot el que encara no està organitzat, perquè
la consciència i la lluita veïnal serà la que aconsegueixi garantir el dret a la ciutat de totes.

Presentacio Mites del Turisme 2018

#DesmitifiquemElTurisme
http://turisme.capgirembcn.cat
Contacte Grup de Treball de Turisme: [email protected]

Formació feminista per accedir al cos de la Guàrdia Urbana de Barcelona, Estàtues humanes a Les Rambles, recompte de pisos turístics (Comissions maig 2018)

Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports (dimarts 16 de maig 9:30h)

En aquesta comissió demanarem que el Govern aturi el decret d’alcaldia de regulació de les estàtues humanes de Les Rambles de Barcelona i faci un procés participatiu vinculant amb les estàtues humanes per tal d’arribar a un acord sobre com regular la seva situació en el si de l’espai públic tenint en compte el patrimoni immaterial dels artistes de carrer que aquest representen.

Proposició Estàtues Humanes

Comissió de Presidència, Drets de ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció (dimecres 17 de maig 10:00h)

En aquesta comissió demanarem que es busquin els mecanismes per tal de treballar perquè a mitjà termini en l’oferta pública de l’ajuntament de Barcelona -començant per les places d’oferta pública en matèria de seguretat- s’inclogui un requisit de formació en matèria de gènere per tal de poder accedir als diferents llocs de feina de l’administració.

També preguntarem per l’estat de desenvolupament del programa Esport Inclou, i per quines són les valoracions polítiques que en fa l’ajuntament dels objectius concrets i específics que aquest havia de dur a terme?

Formació feminisme Guàrdia Urbana

Pregunta Esport Inclou

Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat ( dimecres 17 de maig 16:30h)

La proposició que presentem a aquesta comissió demanarà que es faci una actualització del Cens d’Establiments d’Allotjament Turístics (CEAT), de forma immediata, a fi d’avaluar l’efectivitat del PEUAT i poder fer les correccions pertinents -si procedeixen- abans del final del mandat.

Proposició cens pisos turístics

Suport als CDR, condemna de les agressions feixistes, contractació pública (Ple abril 2018)

Aquest Ple d’abril presentarem una moció en suport a la tasca que fan els CDR i les persones represaliades per fer-la.

També farem dues preguntes en relació a la situació de les treballadores a la ciutat de Barcelona i les característiques de contractació pública.

Per acabar presentarem una declaració en rebuig a la crema de l’ateneu de Sarrià i denúncia de les agressions feixistes a la ciutat.

 

Moció CDR

Pregunta contractació

Pregunta RTL

Declaració suport a Sarrià

Comunicat de la CUP Capgirem Barcelona respecte la situació en que ha quedat la Multiconsulta després del Ple del passat 10 d’abril

Des de la CUP Capgirem volem fer públiques les conclusions a les que hem arribat després d’haver revisat el nostre posicionament al Ple on es decidien les preguntes que  formarien part de la multiconsulta.

El posicionament de la CUP Capgirem Barcelona va ser debatut de manera assemblearia, com sempre, i en clau política no pas jurídica, com sempre, també. L’organització va arribar a la conclusió que va fer pública al Ple de l’ajuntament del dia 10 d’abril, en síntesi és això:

Cal municipalitzar el servei de l’aigua. Ja han passat 18 mesos des de que els tràmits per tal de tirar endavant amb la municipalització van ser aprovats, anem tard.

– Creiem que no s’ha de preguntar sobre si cal municipalitzar o no l’aigua, ja que això obre la porta a AGBAR, i els poders econòmics en general, a fer campanya pel no, obre la porta a consultar sobre drets bàsics i negar-los. Creiem que la pregunta havia de ser sobre quin model de gestió publica és més adient segons l’opinió de les participants a la consulta.

Aquestes consultes no son vinculants, depenen de la voluntat dels grups municipals al Ple i no hi ha cap garantia d’execució dels seus resultats més enllà de la voluntat política del Govern de torn, per això entenem que aquest no és el tipus de participació real al que hem d’aspirar.

La CUP Capgirem Barcelona va emetre el seu posicionament al Ple en base a aquests criteris polítics, de manera honesta, perquè les militants estaven convençudes que era allò que els pertocava fer.

Abans d’emetre la votació, la CUP Capgirem Barcelona ja havia parlat amb Aigua es Vida sobre el seu posicionament, i fins i tot durant la recollida de signatures ja va desestimar participar-hi com a organització. Tot i això l’organització ha reconegut mancances en la comunicació, vistes les reaccions que se’ns han fet arribar per diferents canals posteriorment.

Mai ha estat la intenció de la CUP Capgirem Barcelona deslegitimar, tutelar o menysprear la mobilització generada al voltant de les diferents preguntes que havien de formar part de la multiconsulta, una bona prova n’és la participació activa que n’han tingut part de les seves militants.

La candidatura reconeix errors en el sentit de la votació emesa al Ple, ja que no s’ajustava al reglament de participació aprovat recentment a l’Ajuntament, ja que segons aquest, els únics motius per oposar-se a una pregunta havien de tenir base jurídica, per tant aquí també s’ha fet autocrítica: no es van interpretar correctament les regles del “joc”.

En aquest sentit i en relació a les regles del “joc” la CUP Capgirem Barcelona vol mostrar la seva sorpresa en relació el funcionament del Ple i de qui entenem que ha de garantir que els debats es porten en els termes que correspon. En cap moment l’equip de Govern ni els Serveis Jurídics van posar sobre la taula la contradicció del nostre sentit del vot i discurs amb el reglament. Això ens sembla realment preocupant i un element que contribueix a la situació en la que ens trobem actualment. La manca de previsió i preparació del Govern i el serveis jurídics per  encarar aquest debat, sumats als nostres errors ja comentats, ha generat una situació d’incertesa que mai s’hauria d’haver produït i que lamentem profundament.

També volem fer constar que tot i que s’ha comentat per part del Govern que s’havia consensuat amb els diferents Grups Municipals que s’abstindrien en la votació del Ple, el Govern municipal mai s’ha reunit amb la candidatura per tal de debatre aquest suposat consens.

Finalment, considerem que estem tots massa condicionats per les lectures que fan els mitjans per afeblir els partits i els moviments d’esquerres alhora de prendre decisions i sobretot alhora d’emetre posicionaments públics i generar debats oberts a totes les veïnes i veïns de la ciutat. De fet, sabem que avui tot el que diguem serà també malinterpretat però correm el risc.

Per tot això, les militants de la CUP Capgirem Barcelona ens posem a disposició dels diferents col·lectius implicats, com sempre hem volgut fer amb voluntat de diàleg malgrat les discrepàncies, i tenim el ferm compromís de recolzar la decisió que sigui emesa des de la  Comissió d’Empara.

Formacions decolonials i sobre el moviment obrer, fora l’exèrcit del saló de l’ensenyament, abusos policials durant la visita del Rei, escletxa salarial i contractació pública, qualitat de l’aire i benzineres (comissions 2018)

Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports (dimarts 13 de març 9:30h)

Proposarem a la comissió la inclusió de les següents formacions per a la lliure elecció dels centres de la ciutat:
Formacions específiques sobre el passat colonial de la Ciutat de Barcelona així com també  sobre la història del moviment obrer de la ciutat.

A l’apartat de declaracions institucionals, en presentarem una en defensa d’un saló de l’ensenyament sense la presència de les Forces Armades Espanyoles i per la promoció d’uns espais educatius que fomentin la cultura de la pau, la convivència pacífica, els drets humans i la solidaritat internacional.

Formacions decolonials i moviment obrer

Desmilitaritzem

Comissió de Presidència, Drets de ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció (dimecres 14 de març 10:00h)

En aquesta Comissió hem demanat que comparegui el comissionat de seguretat tal que detalli l’operatiu de seguretat de la Guàrdia Urbana per al sopar del Mobile World Congress 2018.

A la part propositiva demanarem que la comissió aprovi tirar endavant un anàlisi de tots els treballadors i treballadores de serveis municipals al públic o tasques internes, treballadores municipals o externalitzades, en clau de gènere. També demanarem que es modifiqui la guia de contractació responsable, per tal d’excloure les empreses que discriminin per raons de sexe.

Compareixença comissionat de seguretat

Escletxa salarial

Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat ( dimecres 14 de març 16:30h)

Proposarem una modificació de les normes urbanístiques del Pla general metropolità de Barcelona amb l’objecte d’introduir-hi una regulació específica destinada a la implantació d’estacions de subministrament de carburants per a vehicles motoritzats, en totes les seves tipologies i d’aplicació a tot el territori municipal.

A l’apartat de preguntes, i havent passat 6 mesos, preguntarem per les millores que vam sol·licitar a la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Qualitat de l’Aire.

Proposició benzineres

Pregunta Qualitat de l’Aire