La CUP Capgirem Barcelona, com sempre hem fet des que se’ns convida, no assistirem al sopar d’inauguració del MWC ni a cap acte organitzat en el marc d’aquest congrés. La presència de Felip de borbó és un més dels motius que ens allunyen d’aquestes fastuoses cerimònies d’exaltació del capitalisme.

Sempre que hem fet acte de presència al Mobile World Congress ha estat acompanyant les diferents mobilitzacions que s’han dut a terme durant el congrés: per aturar les pujades del preu del transport públic, de denúncia de la precarietat laboral, contra la gentrificació… protestes vinculades directament a conseqüències derivades del model de ciutat que s’ha anat gestant any rere any, dècada rere dècada, govern municipal rere govern municipal, un model del qual el Mobile World Conress n’és el màxim exponent. Una vegada més tornem a fer públic el nostre punt de vista sobre el Mobile World Congress, una vegada més tornem a rebutjar la presència de Felip VI a la nostra ciutat, una vegada més tornam a demanar als grups municipals d’esquerres que per compromís republicà es neguin a compartir espai amb Felip VI, si aquest compromís republicà no fos prou motivació per a determinats grups polítics, aquest any aportem d’altres motius de pes:

– Per respecte als veïns i veïnes apallissats l’1 d’octubre

– Per solidaritat amb els presos

– Per solidaritat amb les exiliades

– Per solidaritat amb totes les persones investigades per obeir un mandat popular

– Per solidaritat amb Valtonyc, condemnat a 3 anys i 6 mesos de presó per criticar la màfia Borbònica

Per aquests motius fem una senzilla petició als Grups Municipals que es sentin interpel·lats, aquest diumenge 25 de febrer no assistiu al sopar inaugural del Mobile World Congress, assistiu a les diferents convocatòries del moviment popular.

Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports (dimarts 13 de febrer 9:30h)

Proposarem a la comissió dur a terme un acte de recuperació de la memòria històrica en el si del cinema Niza, abans que aquest sigui enderrocat, per recordar els fets que van tenir lloc l’any 1977 al presentar la FAGC.

Cinema Niza

Comissió d’Economia i Hisenda (dimarts 13 de febrer 16:30h)

Arran de les irregularitats detectades al si del Consorci de Turisme, proposarem a la comissió que es tiri endavant una auditoria en profunditat d’aquest ens. Tant a nivell de comptable, com les dinàmiques de contractació per les que s’ha guiat i l’estructura de serveis oferta per l’organització.

Auditoria Consorci de Turisme

Comissió de Presidència, Drets de ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció (dimecres 13 de febrer 10:00h)

Durem a aquesta comissió la creació d’un espai de treball per l’elaboració d’un projecte de visibilització dels fets que s’han suceït al país d’ençà del passat 1 d’octubre del 2017. Aquesta grup de treball tindrà 3 mesos per presentar un projecte de memorial.

Memorial 1 d’octubre

L’informe de fiscalització elaborat per la intervenció de l’Ajuntament de Barcelona mostra allò denunciat repetides vegades per moviments socials, com l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible, i per la CUP Capgirem Barcelona sobre la opacitat d’aquest organisme i els interessos als que respon i representa que no són els de les veïnes sinó el de l’empresariat.

Les evidències de la mala gestió i l’ús indegut (o no justificat) dels recursos per part del Director General no fan més que confirmar l’opacitat de l’entitat que ha permès aquestes pràctiques. Però cal anar més enllà.

El Consorci de Turisme de Barcelona té personalitat jurídica pública però això no ha evitat que:

-els contractes per valor superior a 100.000 no han seguit per norma general cap procediment estandard de contractació pública.

-existeixen contractes directes entre empreses on els seus directius formen part del comitè executiu del Consorci i el consorci, mostrant una línia clara de què és i representa el consorci.

-la contractació del personal ha estat tota via ETT, i dels 168 treballadors que tenia a desembre de 2016, 167 era personal laboral temporal i hi havia un directiu. Tal com diu l’informe de la intervenció aquest procediment podria anar en contra dels principis d’igualtat, publicitat, capacitat i mèrit, però no només… és la precarització dels treballadores, no deixa de ser la traslació del model turístic imperant: precarització de les treballadores mentre els grans beneficis se’ls emporten uns pocs.

-l’auditoria de comptes anuals no va detectar cap anomalia, perquè com en moltes altres ocasions, les auditores privades no fiscalitzen sinó que només analitzen comptablement. Que els consorcis contractin auditores anualment per fer les auditories de comptes, com va fer el Consorci de Turisme, no serveix de res tal i com reflecteix l’informe de la intervenció. Res del que surt s’ha detectat mai a través d’empreses privades. Les auditories financeres a posteriori responen a una lògica que en cap cas és la lògica de l’interès col·lectiu i pel que haurien de regir-se tots i cadascun dels organismes públics.

Tot això, ens ratifica en el que hem anat dient del que representa el consorci:

1. Una privatització de diners públics (cal recordar que l’Ajuntament fa aportacions econòmiques anuals) que van cap a mans privades i responen a interessos privats.
2. Un model de promoció, del que el consorci és el màxim exponent, que suposa seguir augmentant l’arribada de turistes de forma exponencial, quan allò que necessita la ciutat és el decreixement: posar les veïnes al centre de la política i no als interessos d’uns pocs.
3. La impossibilitat de fiscalització per part de les veïnes i veïns de la ciutat d’un ens públic, que enlloc d’estar en mans de totes està en mans dels lobbies hotelers de la ciutat.
4. Una entitat antidemocràtica, que escapa als controls públics, i opaca on els lobbies tenen més poder i capacitat de decisió que les veïnes de la ciutat que són les que pateixen les externalitats negatives del turisme.

Davant de tot això, el debat no es pot centrar en legalitat vs il·legalitat o en una persona com si fos una poma podrida.

El Consorci de Turisme és l’expressió del model de turisme de la ciutat, l’ús turístic de la ciutat ha depassat tots els límits possibles, està al servei de l’especulació i ha abandonat qualsevol alternativa productiva per restablir un equilibri dels usos. Les víctimes d’aquest abús han estat les veïnes i especialment les classes populars i els col·lectius més vulnerables de la ciutat.

Les polítiques públiques haurien de ser per les veïnes i en benefici de les veïnes però aquestes han estat absents tan pel que fa a la regidoria responsable de turisme de la ciutat com pel que fa el consorci, que dóna una veu principal (per no dir única) a la patronal, i per tant, on només es respon en la lògica de potenciar el creixement turístic i en promocionar per atreure més turistes. El Consorci gestiona les polítiques, polítiques que haurien de ser públiques i protegeix els interessos empresarials.

Per això, des de la CUP Capgirem Barcelona ens ratifiquem en la necessitat i urgència de dissoldre el Consorci de Turisme de Barcelona, tal i com vam demanar el mes de juliol passat a la Comissió d’Economia i en repetides ocasions hem posat sobre la taula. Cal destinar els diners de la promoció turística de la ciutat a polítiques socials i a revertir els impactes negatius dels turisme en les condicions de vida de les veïnes i veïns de la ciutat.

Al Ple de gener de 2018 presentarem una proposició per ta de fer valer la sobirania del Parlament de Catalunya. La nostra proposició va orientada a posar en vigència aquelles lleis que va suspendre el Tribunal Constitucional com ara: el Decret-llei d’impostos als bancs, el Decret-llei contra la pobresa energèDca o la Llei d’emergència habitacional (o contra els desnonaments). Una gran part d’aquestes lleis suspeses anàven orientades a donar pal·liar la situació d’emergència social que viu actualment el país.

Per tot això la proposició que presentem va orientada a tornar a posar en vigència les esmentades lleis suspeses.

A l’apartat de preguntes demanarem per les condicions que s’estableixen en els plecs del crèdit pel refinançament de TMB de l’any 2014.

Finalment presentarem una proposició de solidaritat amb Casamance, actualment una regió de Senegal que des dels anys 80 viu un conflicte obert contra l’Estat.

Proposició lleis suspeses

Pregunta crèdit TMB

Declaració Casamance

Aquest dissabte 20 de gener, diverses entitats veïnals i ecologistes han convocat una manifestació per reclamar la interconnexió del tramvia per la Diagonal sota el lema “Prou bloqueig polític, unim els tramvies”. Des de la CUP Capgirem Barcelona entenem que en un context de foment del vehicle privat a la ciutat, de privatització del transport públic, d’increment de les tarifes i de precarització laboral de les seves treballadores, el debat sobre el projecte d’interconnexió de les xarxes de tramvies no pot obviar el model de gestió privada vigent.

Actualment, l’explotació de les dues xarxes de tramvia està concessionada fins a l’any 2032 a la matriu empresarial TRAMVIA METROLPOLITÀ S.A., presidida per l’ex-convergent Felip Puig, la qual rep subvencions públiques cada any d’aproximadament 90 milions d’euros i reporta uns beneficis de 14 milions d’euros anuals. Un model de privatització del transport públic construït sobre la base de la política clientelar, les portes giratòries i, en definitiva, el capitalisme d’amiguets practicat per institucions i partits polítics.

Per aquest motiu, des de la CUP Capgirem Barcelona considerem que la recuperació del 100% de la gestió pública del servei de tramvies és una condició necessària per fer possible la interconnexió de les dues xarxes de tramvies. Les millores en la connectivitat, l’eficiència i el servei de tramvia fruit d’una interconnexió només seran possibles si el servei de tramvia respon al bé comú, al control popular i a l’interès de les classes populars i no fomentant el benefici privat i la mercantilització d’un dret tan elemental com és el transport públic. Per aquest motiu demanem:

• Que l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya recuperin la titularitat i la gestió pública, tant del tramvia com de tota la xarxa de transport públic actualment en mans privades, revisant i millorant les condicions laborals de totes les seves treballadores.

• Que el projecte d’interconnexió esdevingui un punt d’inflexió en l’actual model de mobilitat a la Diagonal, obrint un procés de democratització de l’espai públic i garantint el dret a la ciutat de les classes populars. La Diagonal ha de transformar-se en un eix vertebrador i integrador que trenqui amb l’elitització d’aquest espai i alhora, amb les dinàmiques d’expulsió de les classes populars dels seus barris.

• Que la interconnexió no sigui un excusa per reduir altres serveis de la xarxa de transport públic, ans al contrari, que serveixi per potenciar la xarxa de bus regular i de bus de barri, recuperant el servei, les freqüències i les unitats retallades els darrers anys.

• Que es consideri dins dels projectes de mobilitat la perspectiva de gènere i les necessitats pròpies de les feines de cures, entre d’altres, garantint un transport públic lliure d’actituds i agressions masclistes i/o homòfobes.

• Que s’activi de forma immediata la Taula Social de negociació per al Transport Públic i que les propostes presentades, tant per les veïnes com pels col·lectius i entitats, tinguin un caràcter vinculant.

• Que l’Ajuntament de Barcelona implementi les demandes de la Plataforma Stop Pujades i que es redueixin les tarifes del transport públic, fent-les accessibles a les classes populars i garantint la gratuïtat del servei per a joves, persones a l’atur, en risc d’exclusió social o en situació de vulnerabilitat econòmica.

• Que es reverteixin els processos d’externalització i privatització de serveis com la T-Mobilitat.

• Que es garanteixi la transparència i la claredat de tots els òrgans de gestió del transport públic, fent públics els sous de la massa directiva fora de conveni de TMB, tal com ha demanat la CUP-Capgirem Barcelona en diverses ocasions.

• Que s’abordi un pla de pacificació dels carrers de Barcelona per mitjà de l’eliminació de carrils de les vies més densificades i la peatonalització dels barris amb l’objectiu de reduir, de manera dràstica, els nivells de contaminants atmosfèrics i evitar així les 700 morts anuals degudes a la contaminació a la ciutat.

Canviem el model de mobilitat a la ciutat, recuperem el transport públic, ocupem les estacions!

Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports (dimarts 16 de gener 9:30h)

Durem a la comissió una proposició per tal que l’Ajuntament es posicioni en la lluita pels drets de les persones trans, i dugui a terme una acció el 15 de març en el marc del dia de la visibilitat trans.

El setembre del 2017 es va aprovar una proposició de la CUP per tal de municipalitzar el Servei d’Acolliment d’Urgència per a dones que viuen situacions de violència masclista i els seus fills i filles. Demanarem saber quin és l’estat d’execució d’aquest acord.

Proposició visibilitat trans

Pregunta municipalització

Comissió d’Economia i Hisenda (dimarts 16 de gener 16:30h)

Atès que l’Ajuntament de Barcelona no disposa d’una Regidoria de Treball, que vehiculi les polítiques públiques d’ocupació i sigui garant de les condicions de treball dignes a la ciutat, proposarem a la comissió engegar una xarxa amb els diferents sindicats, via delegats sindicals, per conèixer les condicions laborals dels veïns i veïnes de la ciutat, i els diferents conflictes que puguin sorgir als llocs de treball.

Tenint el coneixement que l’Ajuntament s’havia compromès a engegar diferents estudis sobre les condicions laborals a la fira Mobile World Congress, demanarem saber en quina situació es troben aquests estudis.

Proposició precarietat laboral

Pregunta condicions laborals MWC

Comissió de Presidència, Drets de ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció (dimecres 17 de gener 10:00h)

En aquesta comissió demanarem al Govern que tiri endavant amb un compromís del seu programa electoral, i un acord també fruit de la negociació dels pressupostos amb la CUP. La dissolució dels UPAS, unitat antiavalot que avui en dia segueix operativa.

El 2016 l’Ajuntament de Barcelona va adquirir diferents compromisos de col·laboració amb l’administració de Kobane, demanarem l’estat en que es troba aquesta col·laboració.

També preguntarem per la situació en la que es troba el projecte de retirada de l’Estàtua d’Antonio López.

Proposició dissolució UPAS

Pregunta col·lacobarció amb Kobane

Pregunta retirada estàtua Antonio López

Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat (dimecres 17 de gener 16:30h)

Durem a aquesta comissió la proposta de creació d’un centre d’acollida d’animals encaminat a acollir animals que en poc temps puguin ser adoptats perquè es trobin en unes condicions de socialització i ambientació idònies per restar poc temps, així com la fita ha de ser que aquest sigui el darrer Centre, no perquè duri molts anys sinó per que la responsabilitat de la població en vers els animals faci obsolet un CAAC.

Preguntarem per la situació en la que es troba el treball de recopilació i entrega d’informació de TMB, un treball aprovat fa 10 mesos.

També preguntarem per l’estat d’execució de les mesures aprovades per tal de millorar la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Qualitat de l’Aire.

Proposició centre d’acollida d’animals

Pregunta transparència TMB

El passat 5 de desembre l’Ajuntament va anunciar un acord amb el Gremi de Restauració de Barcelona per modificar l’ordenança de terrasses, que es preveu que s’aprovi a principis de 2018 en Consell Plenari.

Tot i que el contingut concret de l’acord encara no s’ha fet públic, a la informació que ha transcendit  es constata una regulació a mida dels lobbies, amb una concepció neoliberal de l’espai públic que el converteix en objecte de mercaderia més que en un espai comunitari per a la convivència i la mobilitat.

Segons l’equip de govern, la intenció és que l’ordenança “s’adapti a les necessitats reals del veïnat, els restauradors i el territori” i que garanteixi “l’ús ciutadà de l’espai públic i l’activitat econòmica”. Doncs bé, aquestes afirmacions semblen una broma si tenim en compte que la nova ordenança atén pràcticament totes les demandes dels lobbies econòmics i s’ha acordat a porta tancada, a l’esquena precisament del moviment veïnal. Això sí, amb el vistiplau de PDECat, PSC, ERC i PP, que durant tot el mandat no han deixat de pressionar per mantenir la deriva neoliberal de la “Marca Barcelona”.

L’estratègia de BeC amb aquesta mesura segueix en el fons la línia marcada per anteriors governs de dretes que es van dedicar a vendre la ciutat als interessos privats, entenent allò comunitari com a patrimoni susceptible de ser privatitzat. És més, l’actual modificació de BeC afavoreix la mercantilització de l’espai públic encara més que l’anterior ordenança aprovada el 2014 pel govern de Xavier  Trias (PDECat).

El debat sobre les terrasses ha anat acompanyat de potents campanyes de marketing per part dels lobbies de restauració, que pretenien sembrar la por alertant sobre una  Barcelona sense terrasses, quan el que es demana des del moviment veïnal és senzillament una major regulació que faci compatibles les terrasses amb la vida quotidiana de les veïnes.  Ens preguntem quants interessos deu haver-hi darrera de les terrasses, si els lobbies s’han mobilitzat per engegar campanyes d’apadrinament, reunir personatges televisius que facin el rentat de cara, o contractar empreses per a recollir signatures… sense oblidar l’ofensiva judicial contra diverses regulacions singulars actuals.

Els lobbies asseguren que amb aquest acord “s’enterra definitivament el conflicte”, una afirmació que il·lustra perfectament fins a quin punt l’acord és favorable per al sector privat. Tanmateix, aquesta modificació de l’ordenança agreuja els conflictes amb el veïnat i amb l’interès general, en diferents sentits:

Així doncs, el conflicte no acaba aquí ni molt menys, sinó que s’ha fet recaure exclusivament sobre les veïnes, tot evitant la confrontació amb els poders econòmics.

Ens decep comprovar que BeC ha continuat en solitari el camí obert amb el PSC, malgrat que hagin trencat l’acord de govern. Polítiques fetes per a acontentar les elits i consolidar un model de ciutat que empobreix a les classes populars. Perquè és fals que aquest acord sigui “bo per a Barcelona” com pretén fer-nos creure l’alcaldessa, sinó que és bo únicament per als lobbies.

Instem a l’equip de govern a abandonar aquesta deriva i establir una regulació més justa de l’espai públic, que garanteixi els drets socials i el consolidi com a espai de trobada no lligat al consum privat. Una regulació que haurà de ser acordada amb la part més afectada, és a dir, les pròpies veïnes, i acompanyada d’una implementació i control efectius per al seu compliment.

Els carrers seran sempre nostres, no pas dels bars i restaurants!

CUP-Capgirem Barcelona

• No entenem quin canvi suposa la tant anunciada “Guia de contractació pública social”, si l’Ajuntament ha d’acabar cedint contractes a empreses com IniPro. La Guia havia de suposar una nova relació de l’Ajuntament amb aquelles empreses privades que haguessin de donar servei, una guia que havia de posar èmfasi en els drets laborals, l’economia cooperativa, la igualtat de gènere o el comerç just. IniPro no s’ajusta a cap d’aquests paràmetres.
  
• Denunciem que no s’hagi tingut en compte a l’hora de contractar aquesta empresa la feina feta per les companyes de la CUP de Tarragona, una feina que fins al moment ha exposat a la llum pública que IniPro forma part de la xarxa clientelar del PSC. Tant aquesta empresa com el consistori tarragoní han participat en diverses irregularitats en la contractació que ara mateix estan judicialitzades.
• Finalment denunciem que la política d’externalitzacions de l’Ajuntament, lluny de tendir a desaparèixer sembla que s’escampa pels nous serveis que el consistori va posant en marxa. Considerem aquest punt inadmissible i contrari als interessos de l’Ajuntament, que lluny de prendre el control dels serveis que ofereix segueix cedint-los a empreses privades.

Aquest Ple de desembre presentarem una proposició en solidaritat amb els treballadors i treballadores de TITAN, aquesta proposició pretén sumar forces a la seva lluita, i fer front a l’intent de reducció de plantilla de l’empresa.

A l’apartat de preguntes demanarem que el govern expliqui si pensa exercir el dret a compra i retracte de la finca ubicada al C/Entença número 151.

Proposició TITAN

Pregunta bloc Entença

El passat 2 de desembre de 2016 es va celebrar un judici contra el regidor de la CUP Capgirem Barcelona Josep Garganté arran d’una denúncia interposada per agents de la Guàrdia Urbana de Barcelona per haver donat suport a un venedor ambulant agredit. En aquella ocasió Garganté ja va resultar absolt del delicte de coaccions ja que el mateix metge que les hauria patit segons els agents va negar haver denunciat mai a Garganté, desmentint als agents. Malgrat tot, a dia d’avui encara no s’han depurat responsabilitats per la falsificació de l’atestat per part dels agents.

Aquella dia, a més a més, un grup d’agents de la GUB acompanyats de membres del sindicat CSIF i amb la presència d’algut destacat membre de l’extrema dreta van acudir a la Ciutat de la Justícia. Allà, van increpar al regidor i les persones que l’acompanyaven i van assaltar la roda de premsa que intentava fer l’advocat del regidor abans d’entrar. Per si fos poc, Emilio Zambrano, membre del CSIF Guàrdia Urbana va denunciar per una suposada agressió a les altres dues regidores de la CUP Capgirem, Maria José Lecha i Maria Rovira.

El 31 d’octubre es va celebrar el judici contra Lecha i Rovira en què tant la fiscalia, l’acusació particular, com la popular exercida pel CSIF, van demanar la condemna de les dues regidores. Malgrat tot, la sentència coneguda avui absol a les dues denunciades i deixa clar que no hi ha cap prova de càrrec contra elles més enllà de la versió del denunciant i els altres membres del CSIF. Aquesta versió va ser clarament desmentida per l’advocat de Garganté, Eduardo Cáliz, i pels exdiputats de la CUP Mireia Vehí i David Fernàndez, que van presenciar els fets i van declarar com a testimonis.

Alerta Solidària i la CUP Capgirem Barcelona valorem positivament aquesta sentència que desmunta les mentides d’Emilio Zambrano i dels sectors urltres de la Guàrdia Urbana que pretenen actuar amb total impunitat contra els col.lectius vulnerabilitzats de la ciutat i, a més a més, silenciar i perseguir a qui alça la veu per denunciar-ho. Així doncs, refermem el nostre compromís en la lluita per la justícia social i contra la impunitat policial i la repressió, i exigim al govern de Barcelona en Comú que d’una vegada per totes afronti la situació i adopti mesures contundents contra una minoria del cos que vulnera sistemàticament ens drets i llibertats fonamentals amb total impunitat.

Redactat de la sentència

Barcelona, 30 de novembre de 2017

Alerta Solidària i CUP Capgirem Barcelona