El passat 28 de gener va tenir lloc el Ple Ordinari de la Diputació de Barcelona en el que, a més d’aprovar el Plec de Bases per seleccionar l’entitat financera per formalitzar les accions del programa de crèdit local es van presentar diferents mocions.

Tots els grups polítics de la Diputació han mostrat el seu suport i recolzament a les dones polítiques que pateixen assetjament de diversos tipus per la seva doble condició.

La primera moció presentada en suport de la plataforma en defensa de l’Ebre ha tingut el recolzament de CUP Poble Actiu remarcant la necessitat de no especular amb un bé de primera necessitat com l’aigua. La moció s’ha aprovat per àmplia majoria.

La portaveu de CUP Poble Actiu, na Maria Rovira ha assenyalat que ja el 1989 es va fer un minitrasvasament que va tenir l’aval dels grups que avui rebutgen el Plan Hidrológico Nacional.

“No ens agrada que es faci un ús partidista dels recursos naturals”, clogué.

La següent moció versava sobre la revisió del Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya. La CUP Poble Actiu ha recordat la privatització d’Aigües Ter-Llobregat l’any 2012 tot esperant que es reverteixi aquesta situació i animant als municipis on hi ha alcaldies progressistes per a que avancin cap a les municipalitzacions, cosa que no passa a Barcelona o no es veuen els passos del govern de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) en aquest sentit. La CUP Poble Actiu assenyalà literalment que les bones intencions són fantàstiques però que són indispensables els fets concrets. Moció aprovada.

La CUP Poble Actiu ha presentat a debat una moció en suport als condemnats pels fets Aturem al Parlament.

La defensa ha començat amb la pregunta de si són justos 3 anys de presó per exercir el dret de reunió i manifestació sense violència física. S’entén que és una condemna política i que les institucions han de posicionar-se perquè se’ls ha condemnat pel que són i no pel que han fet de la mateixa manera que al franquisme es condemnava gays, comunistes o anarquistes pel simple fet de ser-ho amb l’única intenció d’atemorir la població. La CUP Poble Actiu creu que cal evitar l’ingrés a la presó per tots els mitjans. Moció rebutjada amb els vots (vergonyants) de CiU, C,s, PP i PSC.

Per acabar l’apartat de les mocions, s’ha aprovat per unanimitat una moció per a la implantació de Plans i Polítiques Locals d’eradicació de l’assetjament escolar, l’homofòbia i la transfòbia als centres educatius i espais juvenils.

A l’apartat de donar compte de les resolucions del govern, la CUP Poble Actiu ha demanat informació sobre els convenis amb entitats financeres als Parcs Naturals de la Diputació, hem sol·licitat l’impuls a projectes culturals com a element també de desenvolupament econòmic a més de la indústria i els serveis relacionats amb atenció a les persones.

S’ha sol·licitat informació sobre el Banc d’accions formatives, el Llibre d’Estil i els protocols i plataformes per realitzar inventaris municipals.

La CUP Poble Actiu ha demanat revisió de les inversions al Palau Güell i el cost de determinats stands a fires. A més s’ha demanat informació ulterior sobre els convenis amb diferents col·legis d’advocats i els Serveis d’Intermediació de Deutes amb l’Habitatge.

Per acabar, s’ha parlat de la necessitat de preservació dels espais naturals davant l’allau turístic o la celebració de proves esportives als Parcs.

A l’apartat de Precs i preguntes la CUP Poble Actiu ha tornat a demanar la dimissió de Núria Parlon com a vicepresidenta cinquena de la Diputació sense cap mena d’atribució política.

Igualment, s’ha sol·licitat major celeritat en la respostes a preguntes formulades en diferents àmbits.

S’han demanat convenis, decrets, acords i/o protocols formalitzats entre la Diputació (Direcció de Relacions Internacionals) amb la Fundación Bellota i Alcitron, la Federació nacional catalana de confraries de pescadors i Economia y cohesión social para el desarrollo (ECOSDE).

Respecte al Portal de la Transparència, la CUP Poble Actiu ha demanat que aparegui tot el personal eventual, d’assessorament polític i de confiança contractat per la Diputació.

L’equitat en el repartiment dels ajuts que reben els municipis ha de premiar en l’acció de govern de la Diputació i, en aquest sentit, la CUP Poble Actiu ha demanat que s’estudiï l’elaboració de Cercles de Comparació Intermunicipal respecte a recursos rebuts de la Diputació provincial.

Pel que fa a les preguntes, des de la CUP Poble Actiu s’ha sol·licitat al govern què pensa fer amb el deute de 30.640€ que la FECAC té amb la Diputació i com estan les negociacions per a l’equiparació laboral de les treballadores de l’ORGT amb les homònimes de la resta de la Diputació.

Informació relacionada:

Vídeo del Ple

Moció de suport a l’acció ‘Aturem el Parlament’

El passat 13 de juny del 2015 es constituïa el Consell Municipal de l’Ajuntament de Barcelona, la nostra candidatura va arribar fins aquí amb molt d’esforç, poc suport mediàtic i menys calers però qui ens coneix sap que també hi arribàvem amb molta il·lusió. Sense quasi ni adonar-nos-en, ens vam trobar immersos en un món de privilegis, sous d’entre 4.000 i 6.000€, aprovats pels mateixos executors de les polítiques d’austeritat. Austeritat de cotxes oficials, iphone’s 6 amb línia pagada per l’Ajuntament, targetes or de la Fira Barcelona, entrades gratuïtes, i un autèntic festival de dietes gairebé incontrolable.

Aquell 13 de juny, en aquella sessió de constitució de l’Ajuntament dèiem que: “L’Ajuntament de Barcelona ha segrestat la política per a sí mateix. I tot el que passava a fora ha estat reprimit, criminalitzat o silenciat”.

Vuit mesos després podem afirmar que apart de gestos, algunes millores en qüestions socials i molta propaganda triomfalista, la realitat és que l’Ajuntament no ha abordat encara cap mesura que trenqui amb la vella política municipal i plantegi un horitzó de transformació profunda de la ciutat i els seus barris. La  pròpia inèrcia de la institució que porta 36 anys al servei de la classe i la ideologia dominants ho posa difícil. La constant cotilla jurídica ho complica més. La manca de voluntat i valentia política ho fa impossible.

Nosaltres, desobedients de mena, per principis i per mandat polític, volem crear una nova institucionalitat. Quan parlem de nova política no és per dir confluència enlloc de partit, sinó per construir una nova relació entre les persones, en societat, que recuperi la política en majúscules, la democratització de tots i cada un dels espais de decisió que tenen conseqüències sobre les nostres vides. Per a la resta, els plenaris de tràmit són poc més que un espai on dur plaques borbòniques o bitllets de 500 contra els fantasmagòrics Jocs d’Hivern.

En matèria de polítiques socials, no dubtem de la capacitat de diagnòstic del govern, ens ho ha demostrat en reiterades ocasions, amb informes i compareixences. Però més enllà del diagnòstic, cal posar fil a l’agulla amb les solucions. La resposta, però, no pot ser assistencialista, sinó que requereix mesures de transformació. És evident que, mentre construïm alternatives, ens calen mesures contra l’emergència social. Però de quedar-nos aquí, faríem poc més que rentar-li la cara al capitalisme depredador, causa de l’empobriment i la misèria.

En habitatge, per exemple, hem vist com el conveni amb la SAREB ha servit perquè en faci negoci. No volem que els nostres diners acabin en mans del rescat bancari, ni entri en el circuït pervers de l’especulació. Cal fer d’una vegada per totes el cens d’habitatges buits pendent des de l’any 2007. Si volem acabar amb els desnonaments haurem d’anar més enllà de la compra d’alguns pisos, si volem garantir l’habitatge com a dret bàsic, cal que l’ajuntament abandoni també la visió mercantil de l’habitatge i actuï amb la convicció de que allò prioritari no és el valor de mercat sinó el valor d’ús dels habitatges, poder-hi viure amb dignitat.

En el mateix sentit, l’informe de salut als barris ens mostra la situació dels veïns i veïnes sense-llar, la malnutrició infantil i les profundes desigualtats de classe existents a la ciutat. Barris amb mancança d’equipaments, sense quasi transport públic, un accés a la sanitat insuficient, una diferencia d’esperança de vida de més de 6 anys, i una profunda pobresa que té sobretot rostre de dona. I sí, realment el diagnòstic de l’ajuntament és correcte, però ara cal actuar en conseqüència en els pressupostos municipals i les prioritats de govern.

Barcelona necessita un gir radical en les polítiques econòmiques. L’Ajuntament pot, i ha de promoure, models de cooperació, gestió comunitària i participativa tant en el sector públic com en el privat. Es tracta de posar les bases d’una profunda transformació social i econòmica que contribueixi a l’empoderament, el control col·lectiu i la gestió compartida entre treballadores i usuàries. Barcelona ha de ser la punta de llança d’un canvi que deixi enrere la concepció mercantil i capitalista de la producció i posi al centre de les seves polítiques el ple desenvolupament de les persones i la cobertura de les seves necessitats.

Quan es dediquen 5 milions d’euros anuals a la fidelització del Mobile World Congres i només 4 a l’Economia cooperativa, social i solidària, és que alguna cosa s’està fent malament, molt malament, a l’hora de fixar un ordre de prioritats al servei de la majoria empobrida de la ciutat.

El monocultiu del turisme massiu ha sobrepassat el límit social i ambiental de la ciutat. Lluny d’aprofundir en aquest model depredador que fa la vida impossible a les veïnes, que acaba amb el petit comerç i la diversitat, que ocupa i massifica l’espai públic, cal impulsar una política de decreixement turístic. Aquest decreixement ha d’anar acompanyat d’una major redistribució dels beneficis del sector turístic i de la reversió d’aquests en polítiques socials i urbanes als barris. En paral·lel, cal desenvolupar nous espais productius que permetin la generació d’alternatives econòmiques democràtiques, transparents i lliures de precarietat i explotació.

I en aquest impuls a la transformació econòmica de la ciutat, cal començar per casa, per l’Ajuntament. Malgrat els compromisos electorals del govern de municipalitzar el servei d’atenció domiciliaria, les treballadores de BTV i Parcs i Jardins, l’Ajuntament ha renovat la privatització de dos d’aquests casos enlloc d’aprofitar el moment per revertir-la i posar la gestió i control en mans de l’Ajuntament, les veïnes i les treballadores. Què volem transformar si des del mateix ajuntament es promou la precarització, la subcontractació i l’explotació? Són els convenis col·lectius de misèria i la contrareforma laboral el què inspira la política municipals amb els serveis públics? A què esperem per canviar-ho?

La ràpida resposta en el tema dels refugiats per part de l’Alcaldessa, va provocar una resposta solidaria de moltes persones. Malauradament l’estat espanyol ja ens té acostumats a no estar a l’alçada del moment, sinó tot el contrari. Què se n’ha fet d’aquelles grans paraules i gestos? La resposta del govern municipal a les veïnes i veïns nouvinguts residents a la ciutat ha estat insuficient. Les refugiades i les migrants tenen encara una enorme dificultat per empadronar-se i pateixen una inhumana exclusió sanitària.

Per si fos poc, els col·lectius més explotats o, directament, exclosos de la societat, pateixen la criminalització i la repressió quan només miren de sobreviure. En aquest sentit, la persecució dels venedors ambulants és un clar exemple d’allò que no compartim amb aquest govern i que instem a rectificar de manera immediata. Volem tancar el CIE, sí, però no a canvi de perseguir-ne els interns quan en surtin. Tenim clar que som una mateixa classe, la treballadora, i que no permetrem que la dreta ens enfronti amb els seus discursos incendiaris i mitjans intoxicadors.

Punt 1 de les propostes fonamentals de Barcelona en Comú en l’eix de seguretat i drets civils: “Derogació immediata de l’Ordenança de civisme”. La cita és literal, la pregunta molt senzilla: a què esperen?

Punt 7 de les propostes fonamentals de Barcelona en Comú en l’eix de seguretat i drets civils: “Dissolució de la Unitat de Policia

Administrativa i de Seguretat (UPAS) de la Guàrdia Urbana”. La cita és literal, la pregunta molt senzilla: a què esperen?

Les eleccions del 24 de maig van expressar una voluntat majoritària de canvi a la ciutat. Ja aleshores vam advertir que el canvi no era l’alternança de cares, sinó el canvi de polítiques, i que no era suficient treure a CiU del govern. La majoria de l’oposició té la mateixa política neoliberal, tal com ens ha demostrat en cada comissió i Plenari. Superar el sostre de vidre de la institució és imprescindible si volem aprofundir en un model democràtic i popular.

Els tempos de la institució, ordres del dia i continguts dels temes de les comissions que arriben en 48 hores d’antelació, impossibilita que ni les pròpies regidores puguem traslladar els debats fora de la institució. Podem dir que la institució esta pensada perquè les decisions les prenguin molt poques persones. Per nosaltres la participació no són sales de 100 persones on en parlen 7, sinó la implicació col·lectiva en un procés de deliberació i amb decisions vinculants.

Aquest plenari hauria d’haver estat la culminació d’un procés de debat, anàlisi i propostes fet des de baix, amb les veïnes i els moviments populars. No ho ha estat. Però la nostra és una crítica constructiva, i per això emplacem al govern a que com a mínim aquest plenari en sigui el punt de partida. Cal superar l’encotillament legal i institucional que desposseeix de tota capacitat de decisió els espais de participació política dels veïns i veïnes, i aquesta és la nostra proposta. Cal desaprendre els vells esquemes de la participació estètica i impulsar consells de barri, assemblees sectorials i mecanismes de deliberació i decisió popular.

El municipalisme no és la germana petita de la política, és el primer espai d’intervenció política, institucional i popular, i ens permet a totes construir una alternativa política, social i econòmica. És hora que aquest govern assumeixi la capacitat transformadora del municipalisme enlloc de veure-hi trampolins polítics institucionals

Compromís i mà estesa

El dia de la constitució d’aquest ajuntament li vam dir al nou govern que “Ens tindreu al costat per plantar cara als lobbies, als poders fàctics, a les ingerències del capital i els seus titelles de l’estat. Sempre que faci falta i amb tota la força necessària. I ens trobareu de cara, amb la mateixa força, si hi ha continuisme, passos enrere, incompliments o submissió”. Avui, estem convençudes que són molts els objectius estratègics que podem compartir per a la ciutat i és per això que malgrat les discrepàncies i les diferències li estenem la mà per tal d’arribar a grans acords que tinguin com a objectiu un canvi de model de ciutat que contribueixi a una profunda transformació social i a una millora de les condicions materials de vida de les veïnes i treballadores.

Alcaldessa, oblidis dels semàfors vermells del diari de torn i recuperi el seu programa. Ens hi trobarem.

Salut!

[Vídeo] – Intervenció de María José Lecha al Ple de Ciutat

Aquest divendres 29 de gener es duran a terme dues sessions plenàries a l’Ajuntament. La primera serà una sessió de debat de l’estat de la ciutat, un debat que el govern ha volgut emmarcar al voltant de l’informe d’estat de la ciutat que ha presentat.

Posteriorment tindrà lloc la sessió ordinària del Ple, en aquest espai la CUP Capgirem Barcelona presentarà una proposició per a tirar endavant amb un cicle de municipalitzacions. Amb la finalitat d’internalitzar la plantilla actualment externalitzada a mida que acabin els contractes amb les empreses subcontractades.

Per a aconseguir aquests objectius la CUP Capgirem Barcelona insta al govern a fer ús de l’article 44 de l’Estatut dels Treballadors, i l’article 10.4 i 70.1 de l’EBEP.

En l’apartat de preguntes intentarem escatir qui esta mentint en relació a la promoció d’una mútua de salut privada dins el conveni del personal de TMB. I davant d’aquest fet quines mesures pensa prendre el govern.

Finalment demanarem saber, davant l’anunci de creació de 13.000 llocs de treball temporal relacionats amb el MWC, a quins sectors afecten aquests llocs de treball, la relació entre homes i dones contractats/des, sota quin conveni treballaran, quants d’aquests treballadors i treballadores són contractats/des per empreses públiques i quantes per empreses privades, quins sous tindran i quina duració tindran els contractes.

Proposició municipalitzacions

Pregunta mútua privada TMB

Pregunta llocs de treball al MWC

Dissabte passat la CUP Capgirem Barcelona i col·lectius en lluita vam anar a la Violeta de Gràcia a obrir les finestres de l’Ajuntament de Barcelona acompanyades d’amigues i militants. Va ser un acte encarat a socialitzar l’experiència de la lluita institucional i la realitat dels col·lectius en lluita i de les treballadores precaritzades.

Josep Garganté va obrir l’acte denunciant el corporativisme que exerceixen les regidores del consistori tancant files en contra d’abaixar-se els sous i renunciar a privilegis en forma de línies de mòbil, passis VIP, places d’aparcament etc. També va exemplificar, arran de diferents situacions viscudes aquests mesos, la dificultat que planteja per a una organització com la CUP Capgirem Barcelona ajustar-se als temps de la institució, amb ordres del dia i continguts a votació que arriben amb 48 hores d’antelació, cosa que distorsiona molt el flux del debat i deliberació als grups de treball i nuclis de barri perquè traslladin les conclusions a la gent que és dins l’Ajuntament. “La institució està pensada perquè les decisions les prenguin molt poques persones”, va concloure. Garganté va contraposar aquesta rapidesa en la pressa de decisions amb la lentitud en l’execució. Posant com a exemple una proposició per a augmentar el Salari Mínim interprofessional de la ciutat que un cop aprovada, fa 4 anys, encara a dia d’avui s’està estudiant com implementar-la.

També va comentar la situació dels òrgans de participació institucional, actualment –n’hi ha 570–. En aquests òrgans, normalment sempre hi participen les mateixes organitzacions, i són aquelles que es poden permetre tenir persones assalariades que assumeixin l’assistència a aquests espais.

“La cotilla legal de l’Ajuntament és tan gran que les possibilitats de realitzar cap canvi remotament profund i que toqui cap privilegi passa per la il·legalitat.”

En Josep va destacar una de les conclusions sorgida de l’experiència viscuda aquests mesos: la confirmació de la impossibilitat de fer canvis profunds mentre s’assumeixi com a vàlid el marc legal establert. Va constatar que la majoria de grups municipals que actualment són a l’Ajuntament comparteixen la necessitat de respectar la legalitat vigent, encara que això impliqui dolor social. I va manifestar la necessitat de desobeir la legalitat espanyola, amb l’objectiu de transcendir el cercle viciós que converteix l’Administració pública en una eina de recaptació de diners que són lliurats l’empresa privada. Finalment va enumerar dos dels principals perills de la institució:

• La desmobilització del carrer.
• Assumir com a pròpia la legalitat que afavoreix els interessos privats i les grans fortunes contra els interessos de les classes populars.

“Des de dins de la institució hem reforçat la nostra idea que la mobilització és l’única via.”

Al seu torn, Maria José Lecha va parlar de com s’han gestionat els grans temes de ciutat que han ocupat  les representacions mediàtiques dominants aquests primers mesos de govern:

La taula d’habitatge va començar amb molta força i un gran nombre d’entitats participant-hi, a poc a poc es va anar buidant l’espai d’incidència política real i finalment la gestió de la problemàtica ha tornat a les entitats que ja ho portaven. Respecte a l’habitatge, l’Ajuntament va anunciar un acord amb la SAREB tot obviant detalls importants d’aquest acord, com ara que l’Ajuntament pagarà a la SAREB per cada pis, o que 100 dels 200 pisos donats ja estaven ocupats.

En matèria de refugiats i treballadors immigrats empobrits, el govern es va esforçar a proclamar Barcelona ciutat acollidora, en referència al moviment migratori de població siriana, sense parar compte en el tracte que estan rebent els nouvinguts residents a la ciutat. Les mesures aportades pel govern municipal a la crisi amb el col·lectiu de manters han implicat molta repressió, i una proposta d’inserció al mercat laboral via Barcelona Activa per a 10 persones d’aquest col·lectiu. Tot i que l’Ajuntament ha recollit propostes de la CUP Capgirem Barcelona en aquest àmbit, no s’han implementat, i ha fet cas omís a una de les més importants per a nosaltres: posar en circulació un carnet de ciutat que doni garanties jurídiques a aquelles persones a què l’Estat els nega qualsevol dret. L’Ordenança de Civisme no s’ha posat a revisió per part del govern, i encara menys s’ha plantejat de derogar-la.

També es va fer memòria d’allò succeït en polítiques de Turisme, on hem constatat que el turisme segueix sent “una gran oportunitat per a aquest govern” (paraules literals de la regidora de turisme), que es planteja principalment repartir-lo pels diferents barris de la ciutat. I que rebutja clarament qualsevol proposta en clau de decreixement. Això mateix succeeix en l’àmbit del medi ambient on la força del govern es queda al món de les paraules, i a l’hora de la veritat renuncia a polítiques que vagi en detriment del transport privat potenciant l’ús del transport públic.

Finalment Lecha va parlar de la realitat sociolaboral de les treballadores externalitzades que treballen a empreses vinculades a l’Ajuntament. I de com el govern ha abandonat la remunicipalització com una via de garantir drets i recuperar el control d’allò públic.

“Per fer front a l’emergència social l’Ajuntament disposa d’una plantilla interna insuficient, i d’una plantilla externalitzada precaritzada. La remunicipalització de serveis serà una de les nostres grans batalles.”

La Maria Rovira va començar denunciant que el masclisme i el classisme es troben latents en tots els espais de la institució, i la dificultat que això implica per a una dona jove que fa intervenció política en aquests espais de ser respectada i tractada sense paternalisme.

Va comentar l’opacitat que envolta tot allò referent a la Diputació, una institució que gestiona 1.000.000.000€, i que actua com un espai de col·locació  d’assessors i de personal de partit. La mateixa opacitat i desconeixement de la seva acció de govern per part de la població envolten també el Consell Comarcal i l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

En referència a l’acció de govern Rovira va fer referència a la necessitat de tendir cap a un canvi de model per a implementar polítiques realment transformadores, i va constatar l’oposició frontal que ens hem trobat cada cop que la CUP Capgirem Barcelona ha fet propostes en aquest sentit.

Durant la seva exposició va remetre a alguns casos concrets:

El Servei d’Atenció Domiciliaria, un servei on les treballadores estan externalitzades i precaritzades: això dificulta molt que puguin fer correctament la seva feina, a banda de la lògica assistencialista que impregna la intervenció social d’aquest servei. Cap d’aquests punts s’ha intentat revertir des del govern fins al dia d’avui.

També ens hem trobat en la mateixa situació en qüestions referents a violències masclistes , implementació llei LGTBIfòbia, dret a l’avortament o a garantir places d’escola bressol. Hem coincidit amb el govern en la part més bàsica d’aquestes mesures però quan hem posat sobre la taula un canvi de model encaminat a l’empoderament i la millora de condicions laborals ens han respost amb indiferència.

Sobre el Circuit Barcelona Contra les Violències Masclistes, format per tres eixos –Prevenció als centres escolars, punts d’informació a la dona i els Serveis d’Atenció, Recuperació i Acollida (SARA)–, la Maria va explicar que actualment sis empreses subcontractades més els Mossos i la Guàrdia Urbana formen l’estructura destinada a tirar endavant amb aquest circuit, una estructura atomitzada i per tant mancada de la capacitat de coordinació que demana un servei com aquest, tot això repercuteix sobre la qualitat del servei. De nou les solucions les podem trobar en  la municipalització i el canvi de model.

Es va emfasitzar que la CUP Capgirem Barcelona mai no ha demanat que es fessin totes les municipalitzacions d’una manera immediata ni de tota la plantilla alhora. El que s’ha insistit per part nostra és que hi hagi una internalització gradual a mida que anaven caducant els compromisos amb les subcontractes, cosa que no ha succeït ja que s’han estat renovant externalitzacions a mida que finalitzaven. De la mateixa manera, tampoc el govern no ha presentat un pla per complir els seus compromisos electorals: municipalitzar el Servei d’Atenció Domiciliària, l’Aigua i les treballadores de BTV i Parcs i Jardins.

Finalment Maria Rovira va recordar com la recent ocupació de biblioteques en reivindicació de més espais d’estudis ha derivat en un compromís ferm per part del govern d’atendre les demandes dels estudiants. La pressió des del carrer és indispensable perquè es produeixin els canvis a l’Administració pública.

“Cal pressionar des del carrer per aconseguir victòries a la institució.”

Acabada l’exposició de les regidores de la CUP Capgirem Barcelona, diferents col·lectius immergits en conflictes laborals i processos de lluita van aportar les seves experiències i van dur a terme un balanç de l’acció del govern municipal.

El primer a parlar va ser en Frederic Pahisa, treballador acomiadat de BTV, el qual va exposar la situació que han viscut aquests mesos:

– Van guanyar un judici en què el jutge va sentenciar que l’empresa (ICB) estava exercint cessió il·legal de treballadors i treballadores.

– Amb aquesta sentència en ferm, el ple de l’Ajuntament va votar unànimement per no recórrer la sentència.

– El Consell d’Administració de BTV ha acabat recorrent la sentència al·legant que és insostenible que BTV internalitzi aquests treballadors i treballadores.

Pahisa es va encarregar de desmentir, aportant-hi les dades que ho demostren, la fal·làcia que BTV no era sostenible si s’internalitzaven els treballadors i treballadores externalitzats:

Cal tenir en compte que el material, directius i diners que utilitzen les empreses subcontractades són propietat o estan en plantilla de BTV. Per posar en relleu la inconsistència de les reticències del consell d’administració de BTV a internalitzar treballadors i treballadores per motius econòmics, Pahisa va exposar els comptes del 2010 i 2014:

– El concurs de la Gestió de Serveis Informatius de BTV va ser de 21.000.000€ per tres anys.

– Finalment l’empresa Lavinia s’adjudica el concurs per un preu de 18.900.000€.

– En aquests tres anys el cost de salaris va ser de 17.087.000€, deixant 1.812.250€ de benefici.

– Al marge del concurs, només el 2014 Lavinia va facturar serveis per valor de 920.944€.

Pahisa va deixar clar que les empreses subcontractades que ofereixen servei a BTV s’estan enriquint, de manera que el cost d’internalitzar la plantilla ara com ara externalitzada seria un estalvi per a les arques públiques.

“Si ens precaritzen, si ens retallen els nostres drets, nosaltres com a periodistes no podem negar-nos a dir el que ens fan dir. No podem perquè estarem cohibits.“

Tot seguit en Roger, del comitè de Lavinia –també en lluita per la internalització– explicà que ja porten presentades setanta demandes per cessió il·legal, i que des dels inicis de BTV, ara fa 21 anys, hi ha gent que esta externalitzada. Igualment, es destacà que la feina de la CUP Capgirem Barcelona ha accelerat els esdeveniments.

A continuació la Mari Mar, treballadora d’Eulen –empresa de telemàrketing que dóna servei d’atenció telefònica a Endesa–, va explicar la vaga que les treballadores van dur a terme durant cinc setmanes en resposta a la precarietat laboral a la qual estan sotmeses, i a la pressió psicològica i el mercadeig de treballadores entre ETT /empreses de treball temporal). La situació laboral d’aquestes treballadores es va agreujar quan Endesa va adjudicar el servei a una altra ETT anomenada Atento, cosa que va comportar l’acomiadament de moltes treballadores d’Eulen al carrer i d’altres treballadores que van passar a ser-ne de la nova empresa subcontractada, sent encara més precaritzades del que n’estaven a Eulen.

Mari Mar va definir la seva feina a Eulen com la d’escuts humans entre les usuàries d’Endesa i Endesa mateix, perquè reben moltes trucades d’usuàries de la companyia elèctrica que no poden fer front a les factures de la llum, i les treballadores d’Eulen s’encarreguen de fer creure a les usuàries que se seguirà algun tipus de protocol i seran atesos els seus problemes. Les treballadores en vaga s’han organitzat en assemblea i entre d’altres coses han decidit parlar amb el Servei de Consum la manca de responsabilitat social i la mala atenció d’Endesa cap a les seves usuàries:

Les treballadores estan a l’espera del judici i la propera data de mobilització serà el 20 i 21 de febrer, data en què arriba el Correscales i aniran a donar suport a les companyes de Movistar.

La Marga,  treballadora dels Serveis Socials de l’Ajuntament, va narrar la lluita que duen a terme per un canvi de model al seu sector i per avançar cap a un abandó de la concepció assitencialista dels Serveis Socials, i perquè les persones assumeixin el seu paper com a agents actius de la transformació social, posant al centre el treball comunitari de prevenció, per això defensà la necessitat de no ser vistos com un calaix de sastre de totes les problemàtiques socials. També va argumerntar el perquè de la necessitat d’establir una renda garantida mínima que permeti a les persones autogestionar-se. La Marga va quantificar en 80 persones el dèficit d’educadores que actualment tenen els Serveis Socials de l’Ajuntament, i la necessitat que aquestes persones estiguin internalitzades.

Explica que el Servei d’Atenció Domiciliaria  i els Educadors de carrer són serveis externalitzats i precaritzats, cosa que afecta molt seriosament la qualitat del servei.

Novament, s’exposà que el govern actual no esta donant resposta als seus compromisos electorals i reconegué que hi va haver un compromís d’incorporar 15 educadors, 10 treballadors socials i 5 psicòlegs fa uns mesos, però aquest compromís no compta al pressupost, ni se n’ha parlat més.

I per enèsim cop demostrà la decepció que els genera veure com externalitzacions que estan caducant estan sent renovades per aquest govern.

Finalment, la Marga féu una crida a coordinar lluites i organitzar-se de manera conjunta per un servei públic de qualitat, sense treballadores externalitzades ni precaritzades.

“L’Ajuntament s’ha de posar ja a treballar en el canvi de model i abandonar l’assistencialisme.”

Seguidament va prendre la paraula la Susanna, treballadora de Parcs i Jardins i membre del col·lectiu Males Herbes. Va començar remarcant les victòries institucionals aconseguides conjuntament amb el grup municipal de la CUP Capgirem Barcelona. La més rellevant, abandonar l’ús del Glifosat per part del servei de Parcs i Jardins de l’Ajuntament, una determinació que també es va prendre a la diputació de Barcelona a iniciativa de la CUP Poble Actiu.

La Susanna explica que en campanya electoral se’ls va passar un qüestionari per a detallar quines serien les demandes sectorials, que aquestes demanes van ser assumides per Barcelona en Comú, i que un cop al govern no n’ha implementat cap. Tampoc no s’ha tirat endavant amb els fulls de ruta a llarg i curt termini traçats amb les treballadores de Parcs i Jardins, que entre d’altres mesures contenien qüestions referents a les jubilacions, a la substitució de plantilla en èpoques estivals o bé referents al medi ambient i al benestar de la flora de la ciutat.

Les treballadores de Parcs i Jardins reclamen oposicions ja, perquè en quatre anys la plantilla s’ha envellit i ha perdut 100 treballadores. De moment hi ha el compromís per part del govern d’obrir a oposicions 200 places.

La següent en parlar va ser l’Estefania de l’Espai de l’immigrant. Va deixar molt clar des de l’inici que elles són un espai antipartits, i que s’autogestionen i volen mantenir l’autonomia d’aquests. Comenta que van tenir moltes esperances posades en el canvi de govern, cosa que no s’ha vist traduïda en polítiques que aportin solucions. L’Espai de l’immigrant va fer un document de demandes per millorar la qualitat de vida de les persones migrades a la ciutat, un document de mínims que fou entregat al govern. A dia d’avui no hi ha hagut cap resposta. Finalment, lliurà el document treballat per l’Espai de l’Immigrant a la companya Maria José Lecha.

En Mustafa va parlar també com a membre de l’Espai de l’immigrant. Tot i reconèixer que la llei d’estrangeria no és una competència municipal, va manifestar no comprendre com el govern de la ciutat no havia tirat endavant el projecte de fer un carnet de ciutat que garanteixi uns drets bàsics en el circuit de serveis municipals com ara l’atenció sanitària.  Sobre l’abandó per part del govern municipal del col·lectiu de manters, va destacar que malgrat que s’ha donat reconeixement al Sindicat Popular de Venedors Ambulants, fent-los participar d’un espai de trobada a l’Ajuntament per abordar i encaminar la resolució de les problemàtiques que pateixen, les solucions no s’han implementat i han estat d’un perfil molt baix.

“Hi ha molta precarietat, molta discriminació, racisme i xenofòbia.”

En Josep Maria Andreu, president del CADCI, va repassar la lluita que ha dut a terme el centre durant els últims 70 anys, com també l’apropiació que n’ha fet la UGT de la seva seu històrica a la Rambla de Santa Mònica, i va concretar els fets que han succeït els últims mesos a l’Ajuntament per revertir aquesta situació.

Explica que ERC es va comprometre a presentar una proposició al Plenari de l’Ajuntament perquè aquest agafés la propietat de la seu del CADCI i reconvertís l’espai en un espai per a la memòria. Un cop acordat amb el CADCI el contingut d’aquesta proposició, ERC es va fer enrere al·legant-hi haver rebut pressions per part d’UGT per no presentar la proposició. En aquest punt la CUP Capgirem Barcelona es va fer seva la proposició i la va presentar al Ple de l’Ajuntament on es va quedar sola defensant-la, amb la vergonyosa abstenció d’ERC. Actualment l’Ajuntament de Barcelona ha mostrat la predisposició de parlar de la situació del CADCI, però Andreu manifesta que no hi tenen gaires esperances posades, menys encara desprès del que s’ha pogut escoltar avui.

“Si lluitar contra la dreta és difícil també ho és lluitar contra la suposada esquerra.”

Els parlaments de l’acte els va tancar en Jordi  treballador del servei 010, el qual va explicar que aquest era un servei públic fins a l’any 1997-98, i a partir d’aleshores el servei s’externalitza i els treballadors i treballadores passen a estar regits pel conveni del Telemàrketing, un conveni precari en tots els aspectes.

En Jordi porta 12 anys encadenant contractes per obra i serveis, i te companyes que en porten fins a 18. Aquesta és una pràctica il·legal, ja que als 4 anys les treballadores haurien de passar a ser indefinides. Destaca el fet que estar encadenant aquest tipus de contractes deixa les treballadores sense cap tipus de dret, no tenen antiguitat i l’empresa que els subcontracta els pot despatxar en qualsevol moment sense cap perjudici per aquesta. En Jordi, com en anteriors parlaments, recorda que el programa electoral de Barcelona en Comú parlava literalment d’acabar amb la precarització de les treballadores municipals internes o externes, i d’això no se n’ha sabut res més fins a la data. Al principi de la legislatura es van reunir amb la primera tinença d’alcaldia, que els va derivar a la segona i aquesta a la tercera… i actualment sols reben evasives. Tenen la sensació que el govern esta sobrepassat per la maquinària institucional, i no mostra disposició a fer-hi front.

També va parlar del servei 010 en termes d’atenció al ciutadà, explica que aquest servei forma part d’una estafa ja que molta gent no sap que aquest és un servei de pagament. Existeix un número gratuït, que és el Telèfon del Civisme, però quan hi truca un ciutadà ràpidament se’l deriva al 010, on l’atén el mateix operari que l’havia atès al Telèfon del Civisme i per tant l’operari ja disposava de la informació per atendre la demanda de manera gratuïta.

Fins i tot se’ls obliga a posar veus diferents en cada un dels telèfons perquè les usuàries no s’adonin que estan trucant al mateix servei.

Per acabar va denunciar que quan l’Ajuntament treu a concurs el servei del 010, inclou a les condicions del concurs unes clàusules molt restrictives i exigents en matèria de productivitat a l’empresa adjudicatària, però que aquestes clàusules no inclouen garanties en matèria de condicions laborals, això fa que l’Ajuntament estigui incentivant a precaritzar les condicions del conjunt de treballadors i treballadores per tal de treure el màxim benefici econòmic del contracte.

L’acte va acabar en un torn de paraules per aclarir, aprofundir, matisar i donar sentit a l’exposat fins aleshores, i tot seguit es féu un intercanvi de contactes entre les lluites per començar a articular un espai col·lectiu de combat.

L’anunci d’inici de les obres d’unió del TRAM per la Diagonal al 2017 fet al Consell de Mobilitat ens genera certs dubtes i crítiques:

1. Es va parlar d’uns informes no finalitzats però en canvi sembla que ja esta decidit el que s’hi acabarà dient.

2. Aquesta infraestructura haurà d’anar lligada al Pressupost de 2017. Tal i com s’ha vist amb els pressupostos del 2016 les coses són més complicades que fer anuncis unilaterals que afecten a partides pressupostàries.

3. Al TRAM també hi té quelcom a dir la Generalitat i amb el posicionament de CiU a l’Ajuntament no veiem tan clar dur a terme allò anunciat ahir.

4. La política de l’anunci sense haver tractat el tema i compartit els informes no sembla la més propicia per a generar complicitats.

5. Des de Francesc Macià a Passeig de Gràcia la Diagonal ja va ser reformada en el mandat de Xavier Trias.

Els interessos partidistes en el debat del TRAM:

L’abril de 2000 l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) concedeix la concessió del tramvia Barcelona-Baix Llobregat a un grup d’empreses.

Estranyament el 17 de novembre del mateix any es constitueix com a societat anònima TRAMVIA METROPOLITÀ S.A. amb algunes d’aquelles empreses i d’altres que no havien guanyat la concessió pel tramvia Barcelona-Baix Llobregat.

En la clàusula 2.2 del Plec de condicions de la licitació s’estableix que l’empresa explotadora ha de ser d’economia mixta, fet aquest que suposadament tampoc es dona.

La jugada sembla que es va repetir de manera encara més fosca al corredor Diagonal-Plaça de les Glòries-Besós on no figura la concessió de la seva licitació.

Sigui com sigui, la licitació del primer TRAM com la del segon finalitza l’any 2032, segons les fonts consultades.

Un altre cosa és si legalment aquesta concessió té recorregut. Sobretot, tenint en compte que està denunciada a la sala de contenciós administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per la seva remissió al Jutjat Penal.

Història de PSC i CiU sobre el TRAM:

Del 2000-2005 el PSC s’hi oposava de totes, totes.

Irònic és que CiU a l’any 2009 i abans defensava al Ple de l’Ajuntament el TRAM per tot arreu i també per la Diagonal.

Albert Vilalta, conseller en varis governs de Jordi Pujol i secretari d’infraestructures del govern Aznar, conegut també per ser el Director d’infraestructures ferroviàries on va impulsar la privatització de RENFE.

Josep Maria Cullell és el segon i actual president de les empreses del TRAM, també va ser conseller de Jordi Pujol fins que va dimitir per un suposat cas de tràfic d’influències.

Xifres:

El primer tram de Barcelona-Baix Llobregat va implicar una inversió del sistema Tramvia de 175M€ i a més uns 42.500.00M€ en serveis i expropiacions.

La Generalitat va abonar un total de 225M€.

El segon tram de Diagonal-Plaça de les Glòries-Besós va comportar una nova aportació de 235M€.

Els principals accionistes de Tramvia Metropolità SA “TRAMBAIX” són Globalvia (FCC i Bankia i tres fons de pensions internacionals –PGGM, OPTrust i USS–)  amb un 43,39%, MarfinaMoventis (Sarbus, TCC, etc.) amb un 20% i Alstom Transporte amb un 19,24%.

Els principals accionistes de Tramvia Metropolità del Besós SA “TRAMBESOS” són els mateixos amb proporcions similars: Globalvia 44,01%, MarfinaMoventis amb un 22,56% i Alstom Transporte amb un 16,72%.

De fet, les dues empreses tenen la mateixa direcció postal: C/ Còrsega 270, 4.6. Barcelona i estan presidides per la mateixa persona, Josep Maria Cullell.

A l’any 2014 les subvencions públiques que va rebre el TRAMBAIX van ser de 44M€ i el TRAMBESOS  de 46M€.

Els beneficis privats declarats de les dues empreses van sumar 19.379.834€.

Amb tot això es fa pales que darrere del debat superficial sobre el tramvia per Diagonal sí o no, hi ha una qüestió molt més important que té a veure amb la propietat i la gestió d’aquest transport públic.

Sorprèn que mentre que amb la sanitat hi ha tota una oposició popular a la gestió público-privada que CiU va intentar estendre amb els Consorcis iniciats i compartits per CiU i pel Tripartit de PSC-ERC-ICV/EUiA, amb el transport públic aquesta demanda de no deixar permetre que les mans privades fiquin cullerada en aquest servei sembla que no tingui cap importància.

Com amb l’AVE, malgrat que la millor solució no ha de ser per si mateixa la més cara, el TRAM per als polítics de carrera significa grans pressupostos, grans subvencions i grans inauguracions de categoria després d’obres titàniques que semblen imprescindibles per anar revalidant el suport elecció rere elecció.

El tramvia com a transport s’ha anat introduint sota aquest paradigma i amb tota aquesta xarxa d’interessos privats.

Com a CUP Capgirem BCN: Malgrat algunes informacions que diuen que es compte amb el nostre suport pel TRAM per la Diagonal. Això és rotundament fals.

No avalem cap privatització, sigui del TRAM o sigui del Bus de Nou Barris. O sigui de la T-Mobilitat (60M€) ATM.

Ahir Comissió informativa de mobilitat de l’AMB donava la xifra de 67M€ en subvenció a empreses de Bus privada. Això és una transferència directa de diners públics a mans privades.

Per tant, no acceptem el xantatge que implica un TRAM privatitzat. És com si l’administració pagués un Hospital i després el dones a mans privades pel seu benefici. Això és el que es vol fer i a nosaltres no ens trobaran.

Prioritats:

-Baixa de tarifes de Transport Públic significativa, vam plantejar 25% tots els títols i gratuïtat pensionistes, aturades i joves fins a 18 anys. 120M€

-Els veïns i veïnes de la Marina més de 30 anys esperant l’arribada del Metro. Construït, per sota, només falten les estacions. El MWC té més importància per l’Ajuntament que el poble treballador que viu a la Zona Franca o a la mobilitat dels treballadors i treballadores del Polígon.

-Recuperació de tot el servei retallat des del 2007 i especialment el 2012 de Bus i Metro de TMB.

La idea que els treballadors i treballadores de TMB estem en contra del TRAM per que ens trauria llocs de feina és absurda, porten des del 2007 retallant. A Busos 4 anys sense contractar, ara contractació precària.

Per exemple, Nova xarxa: 13 noves línies, 21 línies eliminades. Pitjor servei global.

Documents relacionats:

• Article de Josep Garganté sobre la unió del TRAM per la Diagonal 
• Roda de premsa valorant l’anunci del govern d’unir el TRAM per la Diagonal al 2017
• Vídeo de Xavier Trias reclamant la unió del TRAM per la Diagonal

El vinent dimecres 20 de gener la plataforma Stop Pujades, que lluita per una reducció del preu del Transport Públic, convoca a diferents concentracions a parades de Metro, així com a una acció amb Assemblea a les 20h a l’estació de Sagrera.

Recordem que l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM), abans presidida per Santi Vila i en breu per Josep Rull com a conseller de Territori i Sostenibilitat, va decidir bàsicament per l’any 2016 congelar, amb algunes excepcions, el preu de les tarifes del Transport Públic.

En aquest sentit Stop Pujades va manifestar que exigeix:

“La tornada, com a mínim, a les tarifes de 2013 a tots els títols de transport en totes les zones i la gratuïtat per a estudiants i persones aturades.

Una taula social del transport públic on es decideixi la tarificació.

Que la T-Mobilitat sigui 100% pública i engegar un procés participatiu per definir entre totes quina T-Mobilitat volem.”

Al seu torn les Assemblees de treballadors i treballadores de Metro de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) van decidir el passat 14 de gener convocar una aturada pel 2 de febrer de 10h a 15h i dos dies de vaga de 24h pel 22 i 24 de febrer en resposta a l’estancament de la mesa negociadora de conveni en relació a la precarietat laboral, la descongelació salarial i la limitació de l’actual reforma laboral.

Tant en un com en l’altre cas, la CUP Capgirem Barcelona mostrem el nostre ple suport a les diferents mobilitzacions i els motius per les que es realitzen.

Així mateix, ens posem a la plena disposició d’aquests col·lectius per col·laborar en el que es consideri necessari.

És temps d’abaixar els preus del transport públic, és temps de recuperar drets laborals i salarials perduts en anys anteriors.

Comissió de Drets Socials Cultura i Esports ( 19/01/2016 9:30h )

En aquesta comissió demanarem als grups que donin suport a tirar endavant un estudi de l’estat del parc d’habitatge públic, que inclogui la revisió del procés que s’ha dut a terme els darrers mesos en aquest àmbit, es tiri endavant amb un cens d’immobles buits en el període de 4 mesos i finalment que s’actuï en conseqüència tirant endavant una política d’expropiació de l’ús de fruit d’habitatges buits.

En relació amb la proposició demanarem informació sobre l’acord de l’Ajuntament amb la SAREB a nivell econòmic, procedimental i de balanç final respecte al parc d’habitatge de lloguer social existent.

Arran de la aprovació al darrer ple d’una millora en el protocol de detecció de necessitats d’alimentació dels infants, preguntarem al govern en quin punt es troba la implementació d’aquestes millores al protocol.

Proposició sobre el dret a l’habitatge i els pisos buits a la ciutat

Pregunta negociacions amb la SAREB

Pregunta sobre mancances en l’alimentació infantil

Comissió d’Economia i Hisenda ( 19/01/2016 16:30h )

Proposarem a la comissió que el govern faci un cens, en un període de tres mesos, que quantifiqui les propietats de l’església a la ciutat. També demanarem que es calculi a quant pujaria l’IBI d’aquestes propietats, un impost del qual l’església catòlica d’esta exempta. Finalment demanarem al govern que catalogui el nombre de propietats que l’església s’ha apropiat  pel sistema de la immatriculació.

Preguntarem al govern per la pròrroga del Servei d’Atenció a l’Empresa adjudicat a la Cambra de Comerç el 2013, un servei que es va adjudicar sense concurs ni procés concret, a dit, i per tant el seu perllongament suposaria perpetuar aquesta situació irregular. També fem notar la diferència de pressupost del 2015 (1.500.000 €) al 2016 (300.000 €) que sembla indicar que aquest servei ha estat sobredimensionat.

Finalment demanarem al govern que ens digui la quantitat que aportava el Consorci de Turisme Barcelona al conveni amb la Barcelona Medical Destination, així com exigir la derogació del conveni i la dimissió dels responsables de la firma d’aquest. Tot això tenint en compte que el govern ha manifestat públicament que aquesta signatura s’ha realitzat sense el seu coneixement.

Proposició sobre les propietats de l’església

Pregunta Servei d’Atenció a l’Empresa

Pregunta Barcelona Medical Destination

Comissió de Presidència , Drets de Ciutadania, Participació o Seguretat i Prevenció ( 20/01/2016 10:00h )

En un moment en que l’ombra del feixisme sobrevola els pobles d’Europa de punta a punta portarem a aquesta comissió una proposició per a no donar-li treva a la ciutat de Barcelona. Demanarem al govern que utilitzi tots els recursos al seu abast per a evitar la cel·lebració d’actes de caire feixista o nazi a la ciutat.

Demanarem també que l’Ajuntament utilitzi tots els mitjans per a anular l’estatus legal que gaudeixen determinats espais que donen cobertura o difonen idees racistes, xenòfobes, homòfobes, feixistes i neofeixistes.

Preguntarem al govern si la confiscació de material i diners als manters així com requisar trencar i llençar carnets del Sindicat Popular de Venedors Ambulants forma part d’alguna estratègia del comissionat de seguretat, en cas contrari quines accions pensa emprendre el govern per a sancionar aquestes males pràctiques.

També preguntarem al govern pels acords de l’Ajuntament amb l’Estat d’Israel i les seves ciutats. Demanarem saber també quina és la intenció del govern respecte aquests acords.

Proposició contra el feixisme

Pregunta carnets del Sindicat Popular de Venedors Ambulants

Pregunta agermanament Israel

Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat ( 20/01/2016 16:30h )

Presentem a aquesta comissió una proposició per a posar en rellevància el desequilibri ecològic que provoca Barcelona a la resta del territori en concret el greuge que provoca l’extracció d’aigua a la Conca del Ter. En aquest sentit demanem que es compleixin els màxims de transvasament d’aigua del Ter fixats en 115Hm3.

També demanarem que la representació de l’Ajuntament a l’AMB actuï en el mateix sentit, demanant contenció en la utilització d’aigua captada del Ter.

Finalment presentarem un seguit de mesures per a millorar l’eficiència i reduir el consum d’aigua de la ciutat.

Preguntarem al govern pel motiu pel qual la Guàrdia Urbana patrulla a Cavall pels carrers de Ciutat Vella. I com actuarien aquests agents en cas que haguessin d’intervenir en alguna situació que requerís d’urgència.

Finalment demanarem al govern si pensa introduir una partida als pressupostos dels 2016 que impliquin una rebaixa significativa dels preus del Transport Públic a nivell de ciutat.

Proposició Aigües del Ter

Pregunta Guàrdia Urbana a Cavall

Pregunta baixada de preus transport

Dijous passat l’Agència Catalana de Turisme, el consorci público-privat Turisme de Barcelona i les associacions Barcelona Centre Mèdic i Barcelona Medical Agency van firmar un conveni que preveu la creació de la marca Barcelona Medical Destination, amb l’objectiu de promocionar els serveis mèdics privats.

Recordem que Turisme de Barcelona és un consorci participat per l’Ajuntament de la ciutat i que l’Alcaldessa és la Presidenta del Consell General d’aquest ens, així com també Agustí Colom, regidor del govern, és vicepresident.

Cal recordar també que el President del Comitè executiu de Turisme de Barcelona és Joan Gaspart i Jordi William Carnes, exconseller d’Agricultura de la Generalitat, regidor d’Economia de l’Ajuntament de Barcelona pel PSC, és el seu Director actualment.

Resulta com a mínim sorprenent que cap dels càrrecs del govern de l’Ajuntament tingués noticia d’aquest conveni, ni de la seva signatura. Sobretot tenint en compte que al passat Ple del Consell General de Turisme de Barcelona del 14 de desembre es va informar de les tres diferents propostes de promoció del Turisme de Barcelona (turisme mèdic i de bodes) i que va ser criticat llavors pel grup de CUP Capgirem Barcelona.

En aquest sentit, el nostre grup exigeix la derogació immediata d’aquest conveni per part de Turisme de Barcelona, tenint en compte que rebutgem de pla el finançament amb diners públic de la promoció de la sanitat privada, així com les explicacions necessàries pels responsables del consorci sobre aquesta decisió.

Si finalment es demostra com indica el govern de l’Ajuntament que aquest conveni s’ha signat sense el consentiment de la Presidenta i el Vicepresident exigirem la dimissió dels responsables de la signatura d’aquest conveni.

El Ple Ordinari de desembre va avançar dues hores l’hora prevista atesa la llarga durada de les sessions plenàries que han passat d’una mitjana de 25 minuts a més de 5 hores.

La Presidència presenta al Ple l’adhesió de la Diputació de Barcelona al text aprovat en la Cimera dels governs locals contra el canvi climàtic. 

Des de la CUP Poble Actiu s’insta la Diputació a la coherència amb el text aprovat i les polítiques que aplica finançant instal·lacions com el Circuit de Catalunya (2M€) o esdeveniments com el Rally Catalunya-Costa Brava que, clarament, són generadors de gasos que accentuen el canvi climàtic. Segons CUP Poble Actiu el canvi climàtic ha de tenir un tractament transversal a totes les polítiques de la mateixa manera que les polítiques de gènere o de transparència.

En un altre ordre de coses, la Diputació ha prorrogat un conveni amb la Fundació Institut Empresa per valor de 20.000€. La CUP Poble Actiu ha manifestat la seva sorpresa pel fet que es dugui aquest punt al plenari i que decisions tan importants com la reforma de l’Escola Industrial (9M€) s’aprovi en Junta de Govern sense passar pel Ple,

El Pressupost de la Diputació s’ha aprovat amb el vot contrari de la CUP Poble Actiu després de la resolució de les al·legacions de la secció sindical de CCOO a l’Organisme de Recaptació i Gestió Tributària (ORGT) després de comprovar que existeix crèdit per regularitzar les categories professionals de l’organisme.

El Ple de la Diputació ha aprovat per unanimitat la moció presentada per la CUP Poble Actiu i Entesa sobre la prohibició de l’ús del glifosat i altres herbicides a la Diputació de Barcelona.

També s’ha aprovat una moció per a la retirada dels símbols franquistes a edificis no públics de la demarcació de Barcelona i una altra moció que insta a la creació del Pla Estratègic pel canvi climàtic a la Diputació de Barcelona. Els representants de la CUP Poble Actiu han sol·licitat que aquest Pla Estratègic formi part del Pla de Mandat de la legislatura.

Pel que fa als decrets de presidència, la CUP Poble Actiu ha incidit sobre:

-L’elevat cost dels actes institucionals de la Diputació

-El reingrés d’un treballador adscrit a la vicepresidència 5ª sense atribucions (ni la vicepresidenta ni el treballador)

-El cost de les entrades a la Fira de Barcelona

-La subvenció al RACC

-L’adquisició de sistemes de gravació de converses telefòniques

-La compra de 25 tauletes d’alta gamma a alts càrrecs directius

-L’excessiu nombre de modificacions de crèdit (18 l’any 2015)

-El reasfaltat del camí del Turó de l’Home.

-Les subvencions per concessió directa de Presidència

-Un estudi de pobresa en el treball

A l’apartat de precs i preguntes, el grup de la CUP Poble Actiu a la Diputació ha tornat a demanar la dimissió de la Núria Parlon com a vicepresidenta 5ª de la Diputació sense cap mena d’atribució coneguda, l’extracte de les targetes VISA de la legislatura anterior, la creació d’una taula de debat amb els partits de l’oposició tant al Pla de Mandat com del Catàleg de Serveis.

Els propers dies 21,22, i 23 de desembre tindran lloc les comissions ordinàries de l’Ajuntament de Barcelona. La CUP Capgirem Barcelona portem a aquestes comissions tot un seguit d’accions polítiques consensuades i impulsades per diferents lluites i eixos de la ciutat.

Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports (21/12/2015 9:30h)

Proposarem a la comissió que doni suport als referèndums impulsats per les organitzacions estudiantils, tot posant de manifest la distància existent entre les institucions universitàries i els col·lectius que en formen part: professors, professores i alumnes.

En l’apartat de demanda d’informació, requerirem al govern que expliqui quines mesures preveu tirar endavant per a implementar les proposicions aprovades per a garantir els drets de les persones LGTBI i el dret a l’avortament a les menors d’edat; aquestes són les dues proposicions aprovades al plenari de l’Ajuntament. També preguntarem sobre el compromís amb la santitat pública per part del govern, tenint en compte que els serveis sanitaris de diverses empreses públiques estan vinculats a mútues privades.

Material relacionat:

Proposició 3+2

Pregunta sanitat pública

Pregunta implementació mesures lgtbi i avortament

Comissió d’Economia i Hisenda (21/12/2015 16:30h)

Demanarem al govern que no s’apliquin exempcions fiscals a infraestructures i activitats vinculades a les diferents religions. També demanarem que es realitzi un càlcul de la quantitat que hauria de pagar l’església catòlica en concepte d’IBI i es faci públic.

Quant a les preguntes, intentarem escatir quin ha estat el cost desglossat de la campanya “Hola Nadal” i quin és el futur de l’Oficina d’Atenció a l’Empresa adjudicada a la Cambra de Comerç i que s’ha demostrat sobrefinançada.

Material relacionat:

Proposició laïcitat i propietats església

Pregunta Cambra de Comerç

Pregunta cost “Hola Nadal”

Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat (22/12/2015 16:30h)

En aquesta comissió posem sobre la taula una proposició per a fer una revisió en clau feminista del model urbà de la ciutat. Desbordarem el relat de l’urbanisme com una ciència de planificació neutra dels espais comuns i n’emfatitzarem casos concrets i quotidians, com la vinculació del treball de cures a les zones destinades a les dones (canviadors), o la poca consciència de l’urbanisme cap a la inseguretat que pateixen les dones als espais públics, derivada de la societat patriarcal on vivim, als espais públics.

Pel que fa a la demanda d’informació, preguntarem al govern pel futur del Pla de vores de la Via Augusta i per la seva posició en relació amb les privatitzacions i externalitzacions que afecten el sector del transport públic.

Material relacionat:

Proposició urbanisme feminista

Pregunta privatitzacions transports públics

Pregunta Pla de vores Via Augusta

Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció (23/12/2015 16:30h)

Portem a aquesta comissió la Proposició de suport a la Resolució 1/XI del parlament, que s’ha presentat a diversos ajuntaments amb l’obertura de causes judicials contra càrrecs electes dels ajuntaments per part de l’Audiència Nacional Espanyola, com a mètode represàlia.

Per qüestions burocràtiques, farem la segona part de la pregunta sobre els costos de la campanya “Hola Nadal”. I finalment, preguntarem al govern si podria haver evitat la situació que s’ha produït amb el Consell d’Administració de BTV, si el govern hagués actuat d’una altra manera a l’hora de tractar el recurs a la sentència guanyada per les treballadores.

Material relacionat:

Proposició suport al parlament

Roda de premsa presentació de la proposició

Pregunta “Hola Nadal”

Pregunta sobre BTV

Roda de premsa treballadores BTV