No discutim el projecte museístic de l’exposició, ni tant sols la seva intencionalitat. D’una banda, perquè creiem que és important posar sobre la taula la impunitat del feixisme que encara avui gaudeix als nostres carrers, tant pel què fa a la memòria històrica com en episodis ben recents. De l’altra, perquè no és la nostra voluntat esdevenir censors polítics de l’exposició. En tot plegat, però, hi veiem un problema de fàcil solució: l’emplaçament. En primer lloc, perquè l’emplaçament no té res a veure amb l’objecte de l’exposició, i en canvi la ciutat és ben plena d’espais relacionats amb la guerra i la brutal repressió de la dictadura i dels crims perpetrats durant 40 anys de feixisme militar oficial, seguits per 40 més de desmemòria.
En segon lloc, perquè el Born sí que té un significat històric, sí que forma part de la memòria històrica de la ciutat i del país. L’espai que ocupa l’actual Born Centre Cultural és part del què, després de l’entrada de les tropes de Felip V a la ciutat, van ésser arrasades per edificar-hi una gran ciutadella militar per controlar Barcelona, una ciutadella que va servir per vigilar, empresonar i bombardejar barcelonins, especialment progressistes i republicans. Encara que alguns vulguin simplificar la història la zona enderrocada era una de les més populars de la ciutat. N’estem ja fartes que es vulgui reduir la història de 1705 a 1715 a un mer relat identitari perquè, senzillament, és mentida. La derrota en la Guerra de Successió va suposar la supressió de les institucions catalanes, valencianes, mallorquines i aragoneses, la persecució de la llegua i els costums, i una ferotge repressió arreu del territori.
Alguns sectors polítics d’aquest país s’han entestat en situar l’origen de la història al 1931, o directament al 36, menyspreant absolutament qualsevol fet anterior. La història és un continu i com a tal cal entendre-la, estudiar-la i reivindicar-la. Quina necessitat hi ha, doncs, en cercar la confrontació entre la memòria històrica del segle 18 amb la del segle 20? Si es tracta de confrontar, preferim qüestionar que a dia d’avui encara l’alci un monument a Cambó, a Colon o que Espartero conservi, maquillat, el nom d’una plaça a la ciutat.
Però mirin, tampoc acceptem lliçons de qui va desterrar el Memorial Democràtic quan va entrar al govern de la Generalitat, ni de qui fa consultes sobre el manteniment d’un monument feixista a l’Ebre vestint de legitimitat democràtica una vergonya i humiliació per totes les víctimes del feixisme.
És per tot això que demanem al govern que rectifiqui, que abandoni la seva obsessió amb el Mercat del Born i que ubiqui l’exposició en un lloc més apropiat. Per no anar massa lluny, la podria instal·lar a la part baixa de la Rambles, ben a prop del monument a Colon. I així, quan el present dialogui amb el passat, podríem aprofitar i deixar d’homenatjar al dictador i al colonitzador d’una sola escombrada. I si no els agrada, podem provar amb el museu olímpic, i de pas quan retirem les restes de Franco podem també retirar el nom del seu lleial deixeble Samaranch.
Per acabar, volem deixar clar que la nostra és la història de remences, segadors, maulets, rabassaires, obrers, milicians, resistents, comunistes, anarquistes, independentistes, la de totes aquelles que al llarg dels segles han defensat la llibertat amb la seva pròpia vida. I que res ni ningú ens farà renunciar-hi, ni a tot, ni a una part.
CUP Capgirem Barcelona