A finals de 2015, l\u2019equip de govern de l\u2019ajuntament de Barcelona va manifestar p\u00fablicament la seva intenci\u00f3 de posar fil a l\u2019agulla en la problem\u00e0tica de la massificaci\u00f3 tur\u00edstica mitjan\u00e7ant l\u2019elaboraci\u00f3 d\u2019un instrument de planejament que reguli les places d\u2019allotjament tur\u00edstic dels barris.<\/p>\n
El debat p\u00fablic en torn al turisme, es va convertir en una preocupaci\u00f3 de primer ordre<\/a> a molts dels barris de Barcelona. No hi ha dubte que la reacci\u00f3 institucional \u00e9s fruit de la intensa mobilitzaci\u00f3 ve\u00efnal a favor del decreixement tur\u00edstic i contra els impactes negatius que genera una activitat tur\u00edstica descontrolada, una mobilitzaci\u00f3 que s\u2019ha est\u00e8s arreu del territori i s\u2019ha organitzat al voltant de din\u00e0miques i reivindicacions comunes (agrupant m\u00e9s d\u2019una trentena d\u2019entitats en l\u2019anomenada Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible<\/a>).<\/p>\n El PEUAT s\u2019ha elaborat amb presses sota l\u2019argument de regular els allotjaments abans que acabin alguns terminis de concessi\u00f3 de llic\u00e8ncies. Els suposats impediments legals nom\u00e9s podien ser afrontats des de la voluntat pol\u00edtica, per\u00f2, en lloc de buscar els mecanismes per aturar el creixement tur\u00edstic mentre s\u2019assentaven les bases del model tur\u00edstic, es va decidir emprendre una via sense retorn amb l\u2019elaboraci\u00f3 d\u2019un instrument esbiaixat \u00a0i parcial.<\/p>\n \u00c9s evident que els establiments d\u2019allotjament tur\u00edstic necessiten urgentment una regulaci\u00f3; el problema, \u00e9s que es pretenen regular sense una definici\u00f3 pr\u00e8via del model tur\u00edstic i de ciutat. Per tant, el propi proc\u00e9s d\u2019elaboraci\u00f3 del PEUAT parteix d\u2019una consideraci\u00f3 err\u00f2nia, que \u00e9s: es poden planificar els allotjaments tur\u00edstics de manera a\u00efllada, sense tenir en compte altres factors que estan relacionats amb la pressi\u00f3 tur\u00edstica.<\/p>\n El problema dels allotjaments tur\u00edstics no es pot deslligar d\u2019altres elements de l\u2019activitat tur\u00edstica (serveis, establiments de restauraci\u00f3, de productes tur\u00edstics, aflu\u00e8ncia a espais monumentals, oci nocturn) i sobretot de les greus conseq\u00fc\u00e8ncies que aquests altres elements provoquen: especulaci\u00f3 immobili\u00e0ria, pujada del preu de l\u2019habitatge, casos d\u2019assetjament, soroll, destrucci\u00f3 del litoral, desaparici\u00f3 del comer\u00e7 de proximitat, ocupaci\u00f3 de l\u2019espai p\u00fablic, degradaci\u00f3 i privatitzaci\u00f3 del patrimoni, i molts altres.<\/p>\n Tanmateix, el propi equip de govern ha reconegut durant les sessions de presentaci\u00f3 del PEUAT que aquest instrument \u201cno regula el turisme\u201d, ni tampoc \u00e9s un pla d\u2019habitatge, de comer\u00e7, de soroll, d\u2019espai p\u00fablic, no regula inversions econ\u00f2miques ni mesures fiscals. Si el PEUAT no t\u00e9 en compte tots aquests factors que afecten a la qualitat de vida i al model tur\u00edstic i de ciutat, no sabem en qu\u00e8 es basa per proposar mesures sobre el n\u00famero d\u2019allotjaments ni sabem amb quins criteris justifica que Poble Nou o Vallcarca poden seguir acollint m\u00e9s hotels o com justifica l\u2019acceptaci\u00f3 dels HUTs, permetent que es puguin despla\u00e7ar a zones no congestionades si s\u00f3n els allotjaments que m\u00e9s afecten a la conviv\u00e8ncia<\/a> i al descans ve\u00efnal.<\/p>\n El model que impulsar\u00e0 el PEUAT es basa en una zonificaci\u00f3 (fins ara molt difusa) del creixement tur\u00edstic als diferents barris, que va des d\u2019una regulaci\u00f3 m\u00e9s restrictiva (\u201cdecreixement natural\u201d a les zones m\u00e9s afectades, on no s\u2019atorgaran m\u00e9s llic\u00e8ncies, encara que es tanquin allotjaments), a una regulaci\u00f3 pr\u00e0cticament de barra lliure per als hotels (\u201ccreixement sostingut\u201d en zones no saturades).<\/p>\n Tractar de combinar el decreixement i el creixement sostingut sobre un mateix model \u00e9s, si m\u00e9s no, una contradicci\u00f3. El creixement sostingut a algunes zones de la ciutat anul\u00b7lar\u00e0 tota possibilitat de que el centre saturat pugui caminar cap al decreixement tur\u00edstic, ja que, \u00f2bviament, els turistes es mouen arreu de la ciutat i el fet que pernoctin a la Sagrera no evitar\u00e0 que es desplacin a visitar la Sagrada Fam\u00edlia o Ciutat Vella. No n\u2019hi ha prou amb equilibrar l\u2019activitat tur\u00edstica en el territori, cal tenir perspectiva de ciutat i posar l\u00edmits globals a la pressi\u00f3 tur\u00edstica.<\/p>\n La zonificaci\u00f3 proposada pel PEUAT no nom\u00e9s ser\u00e0 insuficient per frenar la massificaci\u00f3 tur\u00edstica als barris que ja pateixen aquesta sobreexplotaci\u00f3, sin\u00f3 que estendr\u00e0 el monocultiu tur\u00edstic a altres barris de Barcelona. La incre\u00efble proposta d\u2019hotels \u201ca discreci\u00f3\u201d als barris perif\u00e8rics equival a perpetuar el model de \u201cciutat en venda\u201d, segons la qual les institucions p\u00fabliques assumeixen el paper de crear les condicions urban\u00edstiques necess\u00e0ries per tal que les elits econ\u00f2miques puguin fer negoci a pler. Aix\u00ed doncs, barris com el Carmel o Sant Andreu estaran preparats per convertir-se en els seg\u00fcents parcs tem\u00e0tics barcelonins.<\/p>\n Veiem amb preocupaci\u00f3 la construcci\u00f3 de falsos conceptes com el del \u201cdecreixement natural\u201d, que recorden a la regulaci\u00f3 natural del mercat de la que parlen els neoliberals i concebuts per crear confusi\u00f3 i desorientaci\u00f3 pol\u00edtica. Sabem amb certesa que el turisme no desapareixer\u00e0 per s\u00ed mateix en els barris ja enva\u00efts, tret que siguem capa\u00e7os d\u2019implementar pol\u00edtiques actives de decreixement.<\/p>\n